LUENGO
- Guiu, amb el cartell de la 4a edició de la mostra Picurt al fons. Foto: TONY LARA
Va créixer al cine familiar que regentaven els pares a la Seu. El va reobrir al 1986 i des d’aleshores ha convertit el Guiu en referència obligada del setè art en aquest racó dels Pirineus. Com a activista cultural, va crear quatre temporades enrere Picurt, la mostra de cine de muntanya que aquesta setmana té lloc entre la Seu i Artedó. Com a cinèfila, calcula que els últims trenta anys es pot haver cruspit prop de 10.000 pel.lícules. I com a empresària, albira un futur immediat on el digital portarà a les sales continguts fins ara inèdits.
–Òperes, futbol, Fórmula 1… ¿Què més anirem a veure al cine?
–Als EUA ja s’han retransmès operacions quirúrgiques que eren seguides en directe pels alumnes d’un facultat de Medecina a milers de quilòmetres. ¡I en 3D! Aquests continguts són el futur –i la salvació– de les sales. Més encara: el present.
–¿Quina és la primera pel.lícula que recorda haver vist?
–De petita m’agradaven les de romans. Espartaco em va impressionar.
–Ja que en parla: Crass i Antoni, ¿s’entenien, o no?
–Que a l’escena de la banyera hi ha un punt d’homoerotisme implícit em sembla evident. Però això que ara ens sembla obvi, a l’època no ho era en absolut. Continuant amb les de romans, no em voldria descuidar Gladiator –una de les pel.lícules que he vist més vegades– ni Ágora.
–El seu director de capçalera és…
–Almodóvar. Un geni que l’encerta sempre… o quasi sempre. Em fascina el seu punt friki, la seva dèria pel bolero –que és la meva– i el tractament de la sensibilitat femenina. L’espifia potser amb el seu discurs polític… Però és que ningú no és perfecte.
–S’acaba el món i a la maleta només li caben tres pel.lícules. ¿Quines salvaria?
––Novecento, de Bertolucci; Tambor de hojalata, de Schlondorff, i La vida es bella, de Benigni. D’estranquis hi afegiria El paciente inglés.
–Al cel de Pilar Miró i Mercedes Sampietro hi regnava Gary Cooper. ¿I al de Montse Guiu?
–Al Pacino, sempre. L’home amb més carisma que ha desfilat per una pantalla de cine.
–La nova llei catalana del cine, que obligarà a doblar o subtitular al català la meitat de les pel.lícules que es projectin a Catalunya…
–Personalment, prefereixo la VO. Però em dedico al cine comercial i sé que l’espectador no està acostumat al subtitulat. És un tema d’hàbits. Es poden canviar. Al final, Catalunya és un país bilingüe: hauríem de mantenir les dues llengües.
–Ja que som a la setmana gran de Picurt, recomani’ns una pel.lícula de muntanya.
–La penúltima de Cesc Gay, Ficcions, rodada a la Cerdanya. No se la perdin. No se’n penediran.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
