Si bé és conegut de manera popular que les llegendes estan basades en situacions dividides entre la realitat i la fantasia, el que és cert és que quan la narradora d’històries de la companyia An-danda-ra Carol Caubet comença a interpretar, els infants (i els no tan petits) queden bocabadats amb la màgia dels contes populars juntament amb l’escenificació exterior del paisatge andorrà que els acompanya. D’aquesta manera va transcórrer un dels actes inicials de la primera edició del festival d’arts escèniques de Canillo, en què Caubet se sorprèn de la quantitat de gent que va acudir a la primera actuació, «van venir més persones de les que esperàvem i van haver d’habilitar més cadires».
La protagonista d’aquestes narracions per a tot el públic va decidir el 2019 deixar la seva feina per començar a explicar contes i llegendes del país als nens mitjançant una performance que té una duració aproximada d’uns 45 minuts. Tenint en compte la paralització de l’economia propiciada per la pandèmia de la covid, Caubet va arribar a la conclusió que necessitava una altra feina paral·lela perquè «guanyar-se la vida tan sols amb això és molt difícil i les oportunitats són molt limitades».
Pel que fa a la inspiració de la narradora, la qual expressa el seu vessant artístic de manera professional exclusivament al Principat, es basa en el llibre Andorra, el meu país de l’autor Albert Puigoriol. Històries com El molinet màgic, Els minairons de les tarteres d’Andorra i El tresor de la lluna són les que han ressonat per la parròquia durant aquestes jornades del festival d’arts escèniques de Canillo.
«S’haurien d’ajuntar tots els comuns i establir un itinerari coordinat d’actuacions per promocionar la cultura i festivals com aquest arreu del país», clama Caubet, al mateix temps que reivindica un suport més intens per part de les autoritats envers l’art. Tot i això, la narradora destaca que cada cop s’està donant més visibilitat als artistes locals, però afegeix que «falta implicació d’actors privats i públics». De la mateixa manera, recalca la importància de barrejar diferents manifestacions de l’art com la dansa, la música i la interpretació en un mateix esdeveniment. Igualment, el festival acull les actuacions d’artistes vinguts dels països veïns (Espanya i França) i d’altres territoris com Itàlia.
Caubet destaca el retorn i l’apreciació del públic, ja que «tothom és molt agraït; els infants potser necessiten més estímuls visuals que els adults, però veure les cares d’atenció del públic durant la representació és el millor premi que puc rebre». Les dues darreres actuacions de la narradora es duran a terme avui. La primera, a les 20.00 hores, i la segona a les 22.00 sense la necessitat de dur a terme una reserva prèvia.
