- El candidat socialdemòcrata acorrala l?excònsol a compte de l?endeutament, el ?futur? telecabina d?Engolasters i la connexió del túnel amb el Pas
- Sans aconsegueix passar de puntetes pel llegat Alís
A. L.
ESCALDES-ENGORDANY
- El candidat demòcrata, Jordi mas, i el cap de llista pel PS, Joan Sans, a la dreta, a punt de començar el debat d?ahir als estudis d?ATV. Foto: ÀLEX LARA
Semblava que per una nit, ni que fos l’última, ens lliuraríem de la guerra de xifres a compte de l’endeutament, però també ahir el candidat demòcrata i excònsol, Jordi Mas, i el cap de llista del PS, Joan Sans, es van tirar pel cap –metafòricament, és clar– uns quants milions d’euros. Res, un pessic de 52 milions, exactament: els que Sans va imputar a la gestió de Mas (i els seus hereus) al capdavant del comú. Una càrrega que, sempre segons el socialdemòcrata, ha hipotecat les dues legislatures d’Alís. Mas va replicar, és cert, però sense convicció, acusant al seu torn el cònsol sortint d’haver deixat 3 milions de deute el 1995, i negant la major: «Aquestes números no sé d’on els treu». El mal, però, ja estava fet. A més, va ser pràcticament l’última intervenció, i el missatge que va calar va ser el que Sans havia encertat a transmetre: que el candidat demòcrata es va trobar la caixa endreçada, i que la va deixar amb un deute astronòmic que encara avui llasta l’acció comunal. Si tenia arguments per rebatre’ls, Mas se’ls va descuidar a casa. I això és un pecat mortal quan et bats en dol amb un contrincant que hi té poc a perdre i que s’hi juga tot a una última carta.
Aquest era ahir Sans, que com Coureau la vigília va portar en tot moment la iniciativa. Mas no només es va deixar ensarronar a compte de l’endeutament; tampoc no va aprofitar es trumfos claríssims que tenia a la mà: assenyaladament, el desolador panorama comercial que presenta avui Encamp, amb aquest mig centenar de locals buits que esquitxen els carrers de la parròquia. Sans semblava fins i tot l’aspirant, i no l’hereu de qui ha governat els últims vuit anys i que –en opinió d’aquest cronista, ep– alguna responsabilitat hi tindrà, en la débâcle comercial. Doncs res. Sí que va treure pit el cap de llista demòcrata a compte del Funicamp: segons ell, el giny va funcionar fins al 2003, i va ser amb el desembarcament socialdemòcrata a la plaça dels Arínsols que les coses es van començar a tòrcer, fins arribar als 2 milions anuals que li costa avui al ciutadà. També va responsabilitzar Alís d’haver partit peres amb Saetde, i es va presentar com el teixidor de ponts amb la societat gestora del Pas de la Casa i Grau Roig. Però aquí es va acabar l’arsenal demòcrata. Francament, bales de fogueig.
Encara faltaven uns minuts perquè s’obrís el meló del deute, i fins aquí, la cosa anava més o menys igualada. Mas es va començar a enredar amb el moment visionari de la nit: el telecabina que, proposa, ha d’unir Encamp amb Engolasters. Sans ho esperava, i se li va llençar a la jugular: «No prometi coses que sap que no podran complir». A l’hora de les polítiques socials, l’un i l’altre van sortir de pesca al calador de padrins, pares i jovent, successivament. I una altra vegada el socialdemòcrata es va endur el gat a l’aigua en retreure-li a Mas la dèria pel centre de dia, un equipament que «ara no toca» perquè els serveis que s’hi prestarien –atenció domiciliària i menjador– ja els ofereix el comú de forma diguem-ne descentralitzada. Tampoc aquí l’interpel·lat va defensar el seu programa, i Sans se’n va sortir com durant tota la nit: donant-li la volta a una situació peliaguda i convertint el rival en culpable del que es debatia. Fins i tot li va permetre Mas fardar de les contribucions especials que Encamp ha estrenat al Pas a compte de la reforma del carrer major, i li va perdonar la vida a l’hora de l’enquesta ciutadana que –va dir Sans– pretén promoure per decidir l’ús de Radio Andorra, el Rosaleda i Sud Radio. Home, ho podia haver començat a fer els anys que ha sigut director de promoció cultural del Govern, essent com és el ministeri titular dels equipaments. La puntilla va ser la connexió directa entre el túnel i el poble del Pas que –va dir Sans– s’ha «esfumat» dels pressupostos del Govern per al 2012. Mas, mut una altra vegada. Sort per a ell que el debat només va durar una hora, i que ja no n’hi tornarà a haver cap més d’aquí a diumenge. Va acabar grogui.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
