El maquiavel·lisme polític està a l’ordre del dia. I no únicament entre la classe política, sinó en tots els àmbits de dimensió pública. Aquesta política sense escrúpols, en la que tot s’hi val, forma part de la nostra vida. Alguns són tan maquiavèl·lics que fins i tot estan convençuts que tenen sempre la possessió de la veritat. Les coses són com diuen i s’acabat el bròquil. Qui obra d’aquesta manera em fa por. Una por infantil, tot sigui dit. Perquè és com una mena de dimoni dels Pastorets, amb banyes i cues prefabricades i que és difícil que es mantinguin fixes, sinó que trontollen segons els moviments sísmics de la política. Massa vegades, abans que un acte se celebri –la sessió del Consell General, per exemple– ja sabem el que passarà. Es parlarà de temes secundaris –el cost dels viatges a Nova York, per exemple– i en canvi el que no és notícia a les sessions, és la notícia. Tots remuguen, però ningú actua de manera clara. País de desocupats al que només interessa l’embolica que fa fort, i quant més fort es pugui, millor. La falsa màxima que el dolent és bo és norma de la casa. Malament amb plantejaments com aquest, perquè el dolent, es miri com es miri, sempre és dolent i mai pot ser bo.
El balanç final és que, com coneixes els resultats, t’avorreixes. Més encara quan l’endemà aquell que intenta ficar ordre i les coses en el seu lloc és acusat d’un partidisme que no és critica als altres. I és que poder i oposició són actualment dos estats de la ment que mai aniran en paral·lel i al final es troben, per tornar-se a separar. Efectivament, determinades frases val més no dir-les. I algunes qüestions és millor no plantejar-les, per allò de llançar la pedra i amagar la mà. Però qui fa i desfà li agrada desfer, perquè fer alguna cosa en positiu està mal vist. I no s’hi val dir que abans també passava, perquè demostra que som incurables i que, com els cargols, nomes trèiem banya quan plou i ens tanquem a la closca la resta del temps. No puc suportar el caragol. Per cornut, bavós i rastrer. H
Periodista
Per a més informació consulti l’edició en paper.
