Geòrgia Pont és la nova responsable d’Unicef Andorra. Va entrar a l’ONG el 2014 i ha ocupat la vicepresidència des del 2018. Actualment, substitueix Laura Àlvarez en les funcions de presidència.
–Podria valorar la seva entrada a Unicef Andorra i la seva evolució, la qual l’ha portat a ser presidenta de l’entitat?
–Vaig començar donant suport a l’equip de treball d’una de les comissions de l’ONG al voltant de la recaptació, i també amb ajuda de tota mena a Unicef; després vaig passar a formar part de la comissió de finances, perquè les meves competències sumaven en aquest àmbit; i posteriorment vaig entrar a la junta. En definitiva, tot ha seguit un curs natural i gradual.
–Considera que la seva experiència anterior l’ha ajudat?
–Òbviament suma, però el més important és que els membres de la junta no han estat forçosament involucrats en el voluntariat, ja que són persones que tenen molta sensibilitat. Penso que això és una cosa que tens o no tens, has de voler donar de la teva persona per fer una bona acció, i crec que és un atribut que compartim tota la junta.
–Què ha après al costat de Laura Àlvarez i quins dels seus valors i projectes es veuran reflectits i/o es continuaran executant en la seva presidència?
–Els valors de la junta i de les presidentes són sempre els mateixos: respectar els drets dels nostres infants, a Andorra i a l’exterior, mundialment. Una de les coses que sí que Laura ha fet amb el seu recorregut com a presidenta és que ella volia rejovenir la junta, perquè és cert que no hi havia molta gent jove, i no només ho ha aconseguit, sinó que ha apostat també per la meva persona per la presidència i també per la vicepresidència de persones que són les més joves de la junta. Per ella, era molt important deixar aquest llegat.
–Segons es va anunciar quan va entrar a la presidència, el seu objectiu és tornar a col·locar la persona al centre de l’acció de l’entitat. Com ho farà?
–Em fa la impressió que quan parlem de projectes veiem els resultats molt lluny, i evidentment parlem i debatem de les necessitats que s’han de solucionar, però normalment, no entrem a especificar amb què ajudarem, a qui ajudarem, qui se’n beneficiarà… I jo crec que, en aquest sentit, s’ha de tornar a posar el factor humà al centre del voluntariat i d’aquesta donació, parlant concretament de persones i d’accions reals del comitè d’Andorra in situ als projectes que s’estan efectuant arreu de tots els països.
–Fins ara, quin era el centre d’acció d’Unicef Andorra?
–El centre d’acció de l’entitat són sempre els projectes i els programes que es realitzen, el que passa és que es pot adaptar l’enfocament. Personalment, com he comentat anteriorment, m’agradaria adaptar-lo a humanitzar una mica més els programes i a fer-los més nostres, a explicar-los més i anar més enllà amb el detall de posar-li un nom, una identitat, una cara, un somriure a aquest projecte, el qual potser estarem quatre anys acabant-lo de tancar, cosa que a vegades ens sembla molt llunyà, però d’aquesta manera mimetitzes més la iniciativa.
–Quins creu que són els principals reptes als quals ha de fer front Unicef Andorra?
–Una de les línies d’actuació que no hem tocat en els anys anteriors i que suposa una novetat és el canvi climàtic, concretament amb un projecte a Bangladesh, i volem treballar amb el Govern, les empreses i les comunitats per augmentar l’accés a l’aigua potable i al seu sanejament, amb l’objectiu de facilitar els recursos en aquest context de degradació ambiental pel canvi climàtic. Bangladesh, com a país de baixa altura, té unes de les xarxes fluvials més grans del món, i és altament vulnerable respecte del canvi climàtic. Segons l’índex de risc climàtic infantil d’Unicef, Bangladesh afronta els majors riscos ambientals del món. Un de cada tres nens, gairebé 20 milions de nens en total, són víctimes d’aquest clima extrem, les inundacions, l’augment del nivell del mar; i això provoca situacions de deriva on els nens no tenen salut i s’han de traslladar en barris marginals, on les seves perspectives de futur no són viables, fet que fomenta el treball infantil, el matrimoni infantil i el tràfic d’infants.
–En aquest sentit, cap a quina direcció es dirigiran les noves línies d’actuació d’Unicef Andorra?
–Les línies d’actuació aniran sobre aquests projectes internacionals amb els que sempre treballem, i continuarem amb els nostres plans de vacunació. Justament aquesta setmana, del 24 al 30 d’abril, hem commemorat la setmana de la vacunació, gràcies que Unicef subministra vacunes que arriben a gairebé la meitat dels infants del món. Així, l’entitat és un dels vacunadors més importants, ja que suma més de 2.350 milions de dosis repartides. Després, a Afganistan, volem tractar la igualtat del gènere, perquè és un dels països més desafiadors al món respecte de les dones i les nenes, ocupant la 69a posició en l’índex de desigualtat de gènere de les Nacions Unides. Per això, pensem que és una temàtica que s’ha de recolzar, sobretot quan les estadístiques també mostren que el 80% de les dones i nenes afganeses pateixen abusos al llarg de la seva vida, i més ara que hi ha hagut aquest canvi fa pocs mesos pel que fa al govern talibà.
–En aquesta línia, fins on arriben les vostres competències a l’exterior?
–A partir del moment que acceptem o decidim tractar un projecte, la nostra competència és finançar i trobar donacions per poder aportar fons d’ajuda concreta. Les nostres capacitats és limiten aquí, tot i que estem en contacte directe amb interlocutors dels programes als països on nosaltres fem aquestes donacions. Per tant, de forma regular, ens van informant dels avenços d’aquestes donacions que es fan des d’Andorra, on van destinades, i fan una mica la funció de rapport sistemàtic per veure com avança el programa i la situació del país. Per tant, hi ha un vincle important.
–Quin treball realitza Unicef Andorra per assegurar la igualtat en la seva tasca humanitària i de desenvolupament?
–La perspectiva de gènere és un eix transversal en tots els nostres projectes, tant a Andorra com a l’exterior. Les dones i les nenes són les principals víctimes de la violència injustificada culturalment per la força física dels homes, les relacions de submissió de les dones, i la idea de tenir la propietat de les persones febles. Així doncs, nosaltres acompanyem al Govern en les seves campanyes de sensibilització per posar fi a la violència contra les dones i les nenes, i donem visibilitat al número de telèfon 175 del servei de protecció de la infància i la joventut al país.
–De quina manera han canviat les audiències a sensibilitzar i el seu context, i amb tot, com s’ha d’adaptar Unicef?
–Les audiències van canviant perquè el món es va digitalitzant. Jo diria que el canvi més radical de l’entitat amb la digitalització i la post pandèmia ha estat adaptar-se a les noves xarxes, i també tenir un discurs diferent, perquè hi ha un nou perfil de donant, beneficiari i interlocutor, sovint més jove, i estem fent un esforç en aquest sentit. Una de les idees que s’han posat sobre la taula és crear un equip de voluntaris certificat per tal de tenir gent jove al nostre costat que ens ajudi a adaptar el discurs de filantropia amb un perfil objectiu diferent, perquè potser les paraules o els discursos que nosaltres emprem des d’Unicef internacional no estan ben adaptats al perfil que toquem a les xarxes socials.
–Unicef Andorra també treballa per protegir els drets dels infants en els països desenvolupats i aquí. Com ho fa?
–A Andorra ho treballem a partir dels nostres convenis, com per exemple pel que fa al dret a la participació amb les Parròquies Amigues de la Infància i el Consell d’Infants, del qual s’ha de destacar que Andorra és l’únic país al món on tots els comuns han signat un conveni amb les Parròquies Amigues de la Infància. D’altra banda, també assegurem el dret a rebre una millor atenció sanitària per la protecció de salut mental, on tenim un conveni amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia); també el dret a la nutrició saludable, perquè segons l’últim observatori de la infància en relació als indicadors de la salut, annualment es fa un seguiment del sobrepès, i en el curs 2019 -2020 es van detectar un 5,7% d’alumnes de maternal mitjans amb un increment de pes important, i això ho fem amb el conveni que tenim amb el Col·legi de Dietistes i Nutricionistes d’Andorra (CDNA). Aquests són, concretament, els convenis que tenim al país i amb els que treballem en aquest sentit.
–Quin és el paper d’Unicef en la integració dels nens refugiats d’Ucraïna al país i quin és el seguiment que es realitza per assegurar el seu benestar?
–Les competències d’Unicef no són concretament portar nens i persones al país, ja que aquesta és una tasca del Govern. Nosaltres, però, podem donar suport mitjançant l’atenció d’advocats i psicòlegs amb les famílies que puguin estar aquí, i sobretot, quan ens demanin aquesta ajuda.
–Pròximament se celebrarà un sopar per commemorar el 75è aniversari de la fundació de l’entitat. Què es farà?
–Agraeixo que em feu aquesta pregunta perquè per nosaltres és molt important. Aquesta era una gala que voliem celebrar a finals de l’any passat, però per la pandèmia no es va poder realitzar. El que volem és donar transparència a l’institució mitjançant aquest esdeveniment per exemplicar què fem al país d’una forma lúdica i social.
