En el temps polític que vivim –o malvivim– possiblement caldria fer-nos un autoexamen, per comprovar si realment passa el que volem, passa el que diuen altres, o nomes uns quants, i que nosaltres no desitgem. Aquesta funesta mania de que uns pocs decideixin per tots –amb la complicitat dels poders fàctics i de comunicació– fa real una democràcia autèntica que tots defensem, però que no és així. Tenim la llibertat per pensar, però no sempre per obrar. Per això cal la reflexió. La situació em recorda un detall de la pel·lícula Pinotxo en el que la rabosa i el gat van pel carrer i un d’ells diu distretament: «Mira, un nen de fusta». Immediatement s’adona del que acaba de dir i amb estranyesa torna a repetir: «Un nen de fusta». Nosaltres, no sé si com a raboses o com a gats, veiem cada dia en l’àmbit polític nens de fusta, per tan insensibles. A més mentiders. ¿Què fer? Difícil el diagnostic. En tot cas el primer as està donat. Tenim personatges insensibles –de fusta– davant tot el que passa. Dos recursos a poder fer: cremar la fusta o ficar-li un cervell. En el primer cas destruïm. En el segon hi ha la possibilitat –si el cervell funciona– de veure clar el que està passant i la realitat que ens envolta ens pot conduir a crear una altra qualitat.
Aquets dies els grups polítics tenen vaticinis sobre les eleccions. S’abusa tant que el sondeig ha passat a ser com els horòscops. Tots diferents i antagònics. La confiança, per poc que analitzem, es transforma immediatament en desconfiança. O sigui que tenim un dubte, que no és altra que saber si el nen de fusta té ànima política, o no. L’única llibertat que tenim és d’anàlisi. Uns porten preguntes i respostes preparades, per tant s’enganyen, i altres no saben que preguntar-se perquè tot és un gran interrogant. La realitat supera la ficció, perquè tot està basat en la ficció. Es pot desitjar tot, el possible i impossible, el retorn al passat o la innovació. El que de veritat és important és fer realment possible, allò que es necessita i no el que es desitja i que altres impedeixen.
PERIODISTA
Per a més informació consulti l’edició en paper.
