- La reunió de l’executiva del PLA, aquest dimecres. Foto: TONY LARA
Després de molts dies de silenci que parla per si sol, el dimecres es va celebrar una nova reunió de l’executiva del Partit Liberal que afegeix més dosis de sur- realisme al que ha vingut fent aquest partit en els darrers temps.
De fet, el mateix dia que s’havia de celebrar aquesta trobada i tal com és habitual, parlava amb un molt bon amic sobre el que podia succeir en aquesta reunió. De seguida vam arribar a la conclusió que d’aquesta executiva no en sortiria res de nou sobre el futur del PLA, ja que molt probablement la decisió sobre l’esdevenir de la formació es posposaria per a una propera reunió. En efecte, la vam encertar i no precisament perquè siguem uns experts d’això que en diuen política, sinó perquè ja fa temps que tot el que envolta aquest partit és més que previsible. Si bé inicialment semblava clar que la futura constitució del Partit Reformista (PRA) implicaria la dissolució del PLA, a dia d’avui sembla que predomina la voluntat de mantenir la nomenclatura i la independència de la formació tot i apostant per la fórmula d’una coalició de partits en què cadascú mantindria la seva identitat. En aquest sentit, sols el comitè liberal de la capital des del primer moment va mostrar la seva frontal oposició a la desaparició del partit. Ara, i cadascun per motius ben diferents, sembla que se sumarien a aquest posicionament els liberals de la Massana, Ordino i Sant Julià de Lòria. És a dir, la guerra de nou està servida. Tal com molt bé explicava el periodista d’EL PERIÒDIC D’ANDORRA, Iago Andreu, a la crònica de l’executiva del PLA, “fins ara semblava que la dissolució del PLA era una condició de possibilitat de la constitució del PRA, però es veu que no, que és tot el contrari: el PRA ha de néixer abans que mori el PLA”. I és que el president dels liberals, Enric Pujal, en sortir de la reunió feia un exercici magistral de lògica: “No ens podem dissoldre en una cosa que encara no existeix”. O sigui, més del mateix, marejar la perdiu en espera no sabem ben bé de què. Animem, però, que l’espectacle continuï, llarga vida al PLA, el show time ha de seguir o millor dit: show must go on, com deia la cançó.
Malgrat tot, i recuperant la conversa amb l’amic, recordo una de les seves fases preferides que em va tornar a repetir: “Mira, el PLA són un grup de gent que no són ni amics que es reuneixen cada quatre anys per anar en contra de Jaume Bartumeu”. Tot i que és una sentència molt dura que em resisteixo a creure, el temps està donant massa proves que demostren que potser no va tan mal desencaminat.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
