Tomas Tranströmer és el nou premi Nobel de Literatura. Un poeta nòrdic que es caracteritza per la seva visió real de les coses i defensa de la natura. Els països escandinaus són ara actualitat per molts motius. Saben entendre les realitats socials i econòmiques i demostren capacitat per fugir de les vel·leïtats de polítiques ultradretanes en què havien caigut. Una de les darreres obres del Nobel ha estat l’obra El cel a mig fer, bella exposició de la conjunció de la persona amb el país a través de la defensa del paisatge. Un bon títol que a casa nostra, si tinguéssim que descriure les realitats que l’escriptor presenta, s’hauria de titular L’infern a mig camí.
Vivim moments electorals. Però no penso que sigui així. En cap moment he sentit parlar de com superar aquest cel a mig fer que l’escriptor suec defensa. Sí en canvi, m’arriben missatges de com acabar en un infern a mig fer. La nostra capacitat per a tot allò que sigui negatiu m’arriba a l’ànima.
No importa qui és el primer en presentar la llei de l’IVA i sí que aquesta es faci respectant democràticament els posicionaments i fins i tot les tàctiques que, per una altra part, estan clares per tots els costats. No puc ni vull entendre la guerra de llistes, que no és altra cosa que la lluita de noms i accés de poder. No és el mateix les eleccions generals, en què era un país el que es defensava, que les eleccions locals en què només es vol ficar a la persona –amb noms i cognoms–que faci més soroll tocant campanes. En el seu moment vaig dir que la realitat política es veuria a les comunals. Doncs bé, ja tenim un panorama de foc amic entre grups i assalt a la baioneta entre els enfrontats. Política envellida amb tots els tòpics populistes que puguem imaginar, dins d’un marc estret –casolà en el mal sentit de la paraula– que segueix diferenciant la conjunció que hauria d’existir entre parròquia i país. Un món local carregat de personalismes.
I mentrestant els mitjans de comunicació seguim un comareig sense arguments, com no siguin els personalistes, que només poden interessar a la persona, però no reclamen una mica de contingut en els plantejaments. El que deia abans, a l’inrevés de Tomas Tranströmer, nosaltres tenim un infern a mig fer.
Periodista
Per a més informació consulti l’edició en paper.
