Deia Oscar Wilde que l’home pot creure en l’impossible, però no creurà mai en l’improbable. El primer concepte és una idea i per tant assimilable, el segon està basat en les persones i les seves reaccions, per això hi ha coses simplement que no poden ser. Medito aquest tema perquè s’observa, ja fa dies, una marejada d’opinions i contraopinions, que varien el propi context del missatge que semblava establert. Avui, per exemple, es parla de l’obertura de capitals amb divisió d’opinions: uns que es farà gradualment i amb algunes restriccions i altres que anirà ràpid i al cent per cent. Tito Livi va fer cèlebre la frase: «Mentre Roma delibera, Sagunt és assolat». És en el que podríem acabar si només fem que parlar i no posem els ciments per a les necessàries reformes. Em sap greu manifestar que tornem a caure en la falsa dialèctica de les paraules i no dels fets. Ara per ara, torno a repetir, les reformes les estan patint les classes baixes amb diferents retallades tant en el sector públic com el privat. Però la solució global no arriba i sí que es discuteix. Alguns cercles recorden aquell «Cor de Doctors» de la popular sarsuela El rey que rabió en el que tot un senat no encerta a emetre un judici determinant i concret sobre les qüestions.
A la gent li resulta més fàcil creure en la fi del món, que no pas en la fi del capitalisme. Només cal veure les informacions diàries. Fins ara només hem fet que treure a passejar el lliure albir i per això no sabem si anem cap endavant o cap enrere. Però la realitat d’avui està molt clara que es va crear ahir i sobretot abans d’ahir, o sigui que ja és hora de canviar. Fins ara no se’ns ha dit tota la veritat, malgrat que són veritat gran part de les coses donades a conèixer.
Sinó sabem caminar tots a la vegada, la majoria es quedarà a la vorera, uns per interès personal i altres al no tenir més remei. No és la fórmula i menys ara en què el temps és diferent cada dia. No es tracta tant de resistir com d’aguantar amb sensibilitat cívica davant de tot el que està passant. Però sense provocar indecisions, perquè acabaríem tots en la indiferència.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
