JOSEP ANTON ROSELL PUJOL // Periodista

La democràcia és sempre propícia a commemorar esdeveniments. Menys que les autocràcies, que aprofiten qualsevol detall per recordar aquells aspectes que interessen als que manen, i en canvi obliden allò que interessa realment al poble. Però no és aquest el tema que vull comentar, sinó el paper del ciutadà en tot procés polític i en defensa de la democràcia. Avui fa trenta anys que ho vaig poder comprovar en la meva pròpia sang –el cop d’Estat del 23-F– al tenir que adoptar una postura valenta enfront d’una amenaça real. Estava clar que teníem que estar al costat del poble i de ningú més. En la feina periodística passa quelcom semblant a la guerra. No veus més enllà de cent metres. La resta de la informació te l’expliquen altres persones, intermediaris de qui no dóna obertament la cara o professionals de la intoxicació. Mala feina diferenciar en un món opac i menys encara quan l’immediatesa és total i si algú sobra és el tercer en discòrdia. En aquests casos el que convé és intentar captar l’essència del poble i la seva reacció. Estar a favor del ciutadà és la primera lliçó d’una assignatura cada vegada més difícil que es diu democràcia. El periodista ho ha d’intentar. No sempre surt bé. Però no pots permetre abandonar aquesta obligació que va indissolublement unida a la professió.

Avui és un altra 23-F –molt diferent a l’abans comentat– en el que a casa nostra podrem saber quins andorrans volen assumir la responsabilitat de participar en la política del país. Vagi per davant que tots mereixen el nostre respecte. També deixar ben clar que la motivació d’uns o altres pot variar. Per això avui sabrem si tenim, o no, nous vents en la nostra democràcia. Jornada, per tant, molt important. També per a nosaltres que haurem d’assumir la feina de la guerra informativa a curta distància i sense la perspectiva que marcarà el propi temps. Però estem preparats per informar de tots i a tots per igual. També per a opinar, mullant la ploma al cor i escoltant el cervell a l’hora de valorar una campanya que tot just comença.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

JOSEP ANTON ROSELL PUJOL // Periodista

La democràcia és sempre propícia a commemorar esdeveniments. Menys que les autocràcies, que aprofiten qualsevol detall per recordar aquells aspectes que interessen als que manen, i en canvi obliden allò que interessa realment al poble. Però no és aquest el tema que vull comentar, sinó el paper del ciutadà en tot procés polític i en defensa de la democràcia. Avui fa trenta anys que ho vaig poder comprovar en la meva pròpia sang –el cop d’Estat del 23-F– al tenir que adoptar una postura valenta enfront d’una amenaça real. Estava clar que teníem que estar al costat del poble i de ningú més. En la feina periodística passa quelcom semblant a la guerra. No veus més enllà de cent metres. La resta de la informació te l’expliquen altres persones, intermediaris de qui no dóna obertament la cara o professionals de la intoxicació. Mala feina diferenciar en un món opac i menys encara quan l’immediatesa és total i si algú sobra és el tercer en discòrdia. En aquests casos el que convé és intentar captar l’essència del poble i la seva reacció. Estar a favor del ciutadà és la primera lliçó d’una assignatura cada vegada més difícil que es diu democràcia. El periodista ho ha d’intentar. No sempre surt bé. Però no pots permetre abandonar aquesta obligació que va indissolublement unida a la professió.

Avui és un altra 23-F –molt diferent a l’abans comentat– en el que a casa nostra podrem saber quins andorrans volen assumir la responsabilitat de participar en la política del país. Vagi per davant que tots mereixen el nostre respecte. També deixar ben clar que la motivació d’uns o altres pot variar. Per això avui sabrem si tenim, o no, nous vents en la nostra democràcia. Jornada, per tant, molt important. També per a nosaltres que haurem d’assumir la feina de la guerra informativa a curta distància i sense la perspectiva que marcarà el propi temps. Però estem preparats per informar de tots i a tots per igual. També per a opinar, mullant la ploma al cor i escoltant el cervell a l’hora de valorar una campanya que tot just comença.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu