JOSEP ANTON ROSELL PUJOL
PERIODISTA
jarosell@elperiodicdandorra.ad

Sempre he defensat la promoció del turisme rural al Principat. Si el nostre principal tresor és el paisatge i poder gaudir de llocs en què les petjades humanes són menors que en altres contrades, és lògic que es defensi aquest tipus de turisme com un element més –no pas l’únic–d’oferta al visitant.

Els que tenim uns orígens eminentment rurals sempre ens entristeix que els nostres fills no sàpiguen apreciar el valor de la terra i els fruits que surten d’ella. Recordo una vegada que una filla meva, al veure que el Tronc de Nadal li havia cagat carbó, em va preguntar quina cosa era. El mateix podria dir de com es muny la llet de la vaca, quina és la millor manera de llaurar o com es carrega un carro amb gavelles de blat. Varies generacions han desconegut el que és i representa la vida rural. Potser per això, en el seu moment, es van inventar les colònies a cases de camp en les que els escolars aprenien el que representa el sector primari en la vida de les persones. Aquesta primera experiència va ser seguida més tard per les cases rurals, i finalment la gent que deixa la grisor de les ciutats per viure en la claror enmig de la naturalesa plena. Com explicació a tot aquest procés, es troba aquest nou tipus de turisme molt seguit i apreciat –encara que sigui per uns dies– pels pixapins de totes les ciutats. Andorra pot oferir un turisme rural de qualitat. Servirà en primer lloc per rehabilitar les construccions rurals i també per crear un sector de serveis en paral·lel a l’economia primària. És important que una oferta no perjudiqui a les que ja tenim, sinó que diversifiqui i promocioni nous al·licients per gaudir de les meravelles del medi ambient.

L’experiència fa molts anys que triomfa en altres llocs. Recordo una vegada al Tirol, que vaig parar a dinar en una típica casa rural. La meva sorpresa va ser gran quan al seure en el menjador vaig veure un gros cap de vaca que m’estava mirant filosòficament. Només ens separava una pared de vidre transparent en el que era el menjador dels animals del de les persones. Aquell dia –fa molt de temps– vaig entendre el turisme rural.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu