- Durs retrets de Fierro a Ordeig: «Es reitera en la mentida, creient que pot manipular la ciutadania»
EL PERIÒDIC
LA SEU D’URGELL
- Fierro i Ordeig Foto: EL PERIÒDIC
L’equip de govern de l’Ajuntament de la Seu considera que el comunicat de premsa emès pel grup del PSC sobre el cost de l’IBI al municipi és, de nou, «un cúmul de calúmnies i de demagògia».
En un altre comunicat la majoria afirma que és «completament fals» que la Seu d’Urgell se situï entre les quatre ciutats més cares de l’estat espanyol. La informació proporcionada pel grup del PSC, s’afirma, es basa en un article publicat al diari La Vanguardia, del dia 7 d’octubre del 2013. En l’escrit s’esmenten varis tipus d’impostos (plusvàlues, ICIO, IBI, entre d’altres), fent referència a diferents capitals de província. L’equip de govern aconsella que si es vol obtenir una informació rigorosa, no tan sols de les capitals de província sinó també de totes les poblacions de Catalunya, es pot consultar l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya), on es poden trobar les dades oficials aportades per la Generalitat de Catalunya. A tall d’exemple, s’hi pot constatar dades com les aparegudes en la darrera publicació, que data de l’any 2011.
El tinent d’alcalde d’Hisenda, Jesús Fierro, afirma que «aquestes dades demostren de forma objectiva que la Seu no és, ni de bon tros, una de les ciutats on es paga l’IBI més car». Al mateix temps, la informació objectiva «torna a deixar en evidència a. Ordeig i el grup del PSC, per la seva pretensió de mentir i manipular la informació per tal de confondre la ciutadania», es manté, algora que s’fegeix que «també consisteix un clar intent de confusió, el fet de tractar l’augment de recaptació establint una comparativa entre l’1.900.000 € corresponent a l’any 2003, i els 3.850.000€ de l’any 2013. El comunicat segueix afirmant que . Ordeig pretén fer creure que aquest increment és atribuïble únicament i exclusiva a un augment de la pressió fiscal, fent una comparativa amb el nombre d’habitants; «fet que demostra que Ordeig és molt poc coneixedor de les fórmules de càlcul, o bé que, l’any 2003, estava més ocupat amb la seva arribada com a nou ciutadà de la Seu (per cert, provinent de la ciutat de Vic, on es paga un IBI molt superior al del nostre municipi) i no es va adonar de la quantitat de grues instal·lades a la nostra ciutat treballant en noves construccions», afirma Fierro. La conclusió a què s’arriba, però, des l’equip de govern és que Ordeig «es reitera en la mentida, donant per entès que pot manipular la intel·ligència de la ciutadania».
Una altra dada que, de forma objectiva, es pot consultar i verificar a través de l’Idescat és que l’any 2003 el nombre de contribuents era de 9.084, entenent com a contribuent el qui paga un rebut; en canvi, el nombre de contribuents de l’any 2013 ha estat d’11.725. Per tant, aquest any s’han gestionat 2.641 rebuts més. Si es pren com a referència els 309,10 €, aquest augment de contribuents suposa uns 816.333,10 € que provenen de noves edificacions, fetes entre els anys 2003 i 2012; l’increment en aquests 10 anys ha estat del 40%. Aquesta xifra es correspon amb l’IPC, que és l’augment que el govern municipal es va comprometre a no sobrepassar des d’inici de mandat.
Llars d’infants / Respecte a Ordeig que es reitera en el tancament d’una de les llars d’infants, com a conseqüència d’una mala gestió, des del govern municipal es reitera, també, que el tancament «és fruit de l’acció responsable de govern: una mala gestió seria mantenir els dos equipaments en funcionament, amb les aules mig buides. Actualment es continua donant resposta a la demanda de totes les famílies urgellenques que precisen del servei de llar d’infants; encara resten places disponibles, i s’ha assolit un estalvi de més de 100.000 €». L’equip de govern sosté què, malgrat les «dificultats que comporta», s’està complint el pla econòmic i financer aprovat per constituir el full de ruta econòmic, «fet que ha permès congelar els impostos,un any més». La Seu, tot i que es pretengui «demostrar el contrari llançant cortines de fum, es projecta com una ciutat, en termes financers, amb un futur dels més solvents de Catalunya».
Per a més informació consulti l’edició en paper.
