- Laura Soulié, una amant de la natura, en una de les seves excursions recents a la muntanya. Foto: EL PERIÒDIC
Laura Soulié (abril del 1987) és la primera i única biatleta que competeix per a la Federació Andorrana d’Esquí. Germana petita de l’esquiador de fons Francesc, té la carrera de comerç i assegura ser feliç amb la vida esportiva que porta.
–¿Es guanya bé la vida un biatleta representant un país?
–De moment és suficient per poder viure i per poc més però de moment no ho necessito.
–¿Quins privilegis veu en un esport com aquest, tan solitari i amb viatges quilomètrics gairebé a diari?
–És la meva passió i això ho diu tot. Per a mi és un plaer aixecar-me del llit cada dia per entrenar. A més els horaris són més dignes que per exemple en esquí de fons. No matinem tant perquè les competicions són a les deu o les onze del matí.
–¿Se sent sola sent l’únic integrant de l’equip andorrà?
–Jo no crec que la meva vida sigui solitària. Viatges, que m’encanta, i coneixes molta gent. A l’estiu entreno a casa, a Andorra, i a l’hivern estic amb l’equip francès.
–¿Hi ha temps per tenir parella?
–Es pot, però és difícil. Jo no en tinc i tampoc ho trobo a faltar. És difícil, sobretot a la temporada d’hivern que estic gairebé sempre fora. Millor així per poder estar absolutament centrada en el que faig.
–¿Hotel o autocaravana?
–Les dues coses. A l’hivern un hotel per poder descansar. I per a les vacances l’autocaravana i tira milles.
–¿Ha pogut passar el Nadal amb la família?
–Sí, he estat una setmaneta a Andorra. Els trobava a faltar i per aquestes dates sempre els vols tenir al teu costat. També he aprofitat per fer randonné i no perdre la forma.
–El dia de Reis vostè feia l’esprint de Copa del Món. Un 26è lloc, el millor resultat en els tres anys que fa que competeix per a Andorra. ¿A banda d’això ha demanat algun desig?
–És clar. Poder seguir com estic, com t’he dit abans sóc molt feliç amb la vida que tinc. Hi ha dies que et queixes, com tothom, però realment soc una privilegiada.
–I la pregunta del milió. Si un biatleta corre molt alhora de fer el tir en teoria li hauria de tremolar el pols. ¿Quin és el punt mig?
–Aquest punt mig el notes en el cos però crec que la clau està en les pulsacions. En cursa faig 170-180 pulsacions per minut i en el tir 150 o menys. Per tant no vas lenta ni molt menys, sinó després en el tir estàs com adormilada.
–L’edat ideal en el biatló són els 25…
–Em queda un, sí. Realment aquest any he notat molta millora.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
