JOSEP ANTON ROSELLL PUJOL // Periodista

«Quan un infant ens mira se sent que Déu ens sondeja», deia Victor Hugo. Penso que la nena Tinnemann-Bruni, en els últims anys, ha mirat cap a molts llocs i s’ha trobat no precisament amb la bondat divina, sinó amb un seguit d’errors humans. La seva història és molt trista. No tinc cap neguit en proclamar que ella és víctima de la justícia dels grans, que no tenen present aquella màxima de Juvenal quan afirmava que s’ha de tenir el mes gran dels respectes a l’infància. No ha estat així i, si la justícia és donar a cadascú el seu dret, en aquest cas és una injustícia que pot afavorir als grans, però no a ella, que es precisament la protagonista i a la que hauríem de cuidar per damunt de cap altra consideració.

No sóc expert en lleis, però sí tinc sentiments. Resulta molt difícil poder entendre com una història que arrenca l’abril del 2006 encara ara no s’hagi resolt. En aquell moment, la justícia britànica marca unes pautes que la mare no accepta i se l’endú en un viatge per diferents llocs del món fins que, el 2011, la mare és detinguda al Principat per presumpte segrest, segons denuncia de l’ex marit. Els nostres Tribunals avaluen l’extradició que demana Alemanya i la nena passa a la protecció i tutela de l’Estat andorrà. No deu ser fàcil per a una menor entendre tot aquest guirigall. A hores d’ara, i fruit d’una visita establerta amb les autoritats judicials, el pare treu a la nena del centre i a l’hora del retorn comunica des d’Alemanya que es troba allà amb la seva filla. No entraré en la lentitud de la justícia davant de casos que atempten contra la vida interior dels infants; tampoc si les sentències són justes, o no. El temps dirà si en els últims dies s’han pres les mesures per evitar l’incident. Tot això és cosa de la justícia que, repeteixo, ha de tenir com a principal element la defensa de qui menys poder de decisió té, que és la nena. Costa pensar que problemes tan personals i íntims cap a l’infància triguin tant en resoldre’s. Perquè les víctimes són els innocents. I això no es pot permetre.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu