Quan la política comunal es converteix en un escenari d’acusacions i rèpliques, la veritat deixa de ser un punt de trobada i passa a ser una arma. Allò que hauria de servir per aclarir els fets, esdevé el pretext d’una batalla dialèctica on cada part defensa la seva versió com una trinxera. A Escaldes-Engordany, la tensió entre el Comú i el conseller David Pérez ha superat els límits d’un debat tècnic o administratiu. El cas Empark ha mutat en una guerra de percepcions, en la qual la transparència s’invoca com a bandera, però es practica com a estratègia.

Quan una institució i un dels seus antics membres s’acusen mútuament d’actuar fora dels interessos del poble, el resultat és un paisatge d’ombres. Enmig d’aquest estira-i-arronsa constant, el poble es converteix en espectador involuntari d’un serial polític que no aporta res més que desafecció. Perquè quan la política es redueix a qui acusa millor, i no a qui actua millor, tots hi perdem. La confiança, que és el fonament de la gestió pública, s’esquerda davant la sospita permanent.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu