Hauríem d’insistir ara, que les eleccions ja són història, que ens queda un llarg camí per davant per a construir. Aquells que defensen que un excés de conteses electorals perjudiquen, tenen ara el camp obert per exercitar el que vulguin, amb el temps necessari perquè es facin com creuen. No em cansaré d’insistir que els propers anys han de venir marcats pels moviments cívics i civils que contrarestin les tendències de les institucions corporativistes. En aquest moviment necessitem intel·lectuals o persones de pensament que puguin aportar les seves opinions a aconseguir el que tots busquen: conèixer la veritat a través del bé. L’intel·lectual no té cap patent de privilegi amb els altres, però sí l’obligació de poder influir en ells. Massa vegades els intel·lectuals i homes de pensament no han complert els seus deures al aïllar-se de la resta i ser com un modern Robinson Crusoe, que només atén la seva supervivència. Aquesta postura ha portat que, per exemple, en les darreres eleccions, no s’hagi parlat de cultura en cap moment, o en tot cas de passada i mirant més l’anècdota que el contingut.
Necessitem una influència col·lectiva, d’energia transformadora que sigui fonda i arrelada en la societat. Si els homes intel·ligents estan destinats a orientar el nostre món, han de saber predicar amb l’exemple.
Estem perdent els valors fonamentals i els substituïm amb un vernís superficial de falsos arrelaments. Una de les notes destacades d’aquestes eleccions ha estat comprovar un bon grapat de cares noves amb il·lusió col·lectiva i ganes de treballar comunitàriament. Hem de saber confiar en ells, perquè han donat un pas al front, quan tots ens amaguem dins dels nostres particulars racons.
L’ideari per a tots ells –a més del polític que practiquin– hauria de ser rectitud, sacrifici, comprensió, complir els deures com si fos una religió. O sigui saviesa, saviesa humana que no sempre és intel·lectualisme, que massa vegades són paraules.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
