Un estudi publicat per la Universitat de Lausana pel Consell d’Europa sobre l’impacte a mitjà termini de la Covid-19 en les poblacions penitenciàries europees conclou que de l’1 de gener al 15 de setembre d’aquest any, la taxa mitjana d’empresonament va caure el 4,6% en les 35 administracions penals que van proporcionar dades, entre les quals Andorra.
Tal com indica el text, durant el període estival, moment en què no hi havia confinament, la tendència a la baixa de la població penitenciària es va revertir en 12 administracions, que van passar a tenir taxes més altes el 15 de setembre que el 15 de juny. Entre d’altres, van créixer Mònaco un 30%, Andorra un 22%, Noruega un 16,8%, Luxemburg un 12,1%, o Eslovènia un 10,9%.
En aquest sentit, segons l’ens, un dels factors que va contribuir a la disminució de la població empresonada és que en 25 administracions penitenciàries es van alliberar presos com a mesura preventiva de la Covid-19, com és el cas d’Albània, Andorra, Armènia, Àustria, Bèlgica, Xipre, Dinamarca, França, Espanya o Portugal, que sumats a la resta de països, van alliberar almenys 143.000 presos entre març i setembre.
No obstant això, el Consell d’Europa assenyala que l’alliberament de presos com a mesura preventiva per la pandèmia no sembla ser l’única causa de la tendència. De fet, apunten que la població empresonada va caure també en diversos països que no van alliberar presos per aquest motiu. Així, el director de l’estudi, Marcelo Aebi, apunta que les tendències europees es poden explicar per diversos factors, entre els quals destaca una disminució de les activitats del sistema judicial penal i una caiguda de la delinqüència produïda pel confinament.
L’estudi també assenyala que almenys 3.300 reclusos i 5.100 membres del personal penitenciari de les 38 administracions que van proporcionar dades estaven infectats per la Covid-19 fins al 15 de setembre.
