Ja sé que està mal vist el fet de dubtar. També, que només es pot contestar a les preguntes pactades prèviament. Però com que sóc una persona que sempre dubta de tot el que resulta indubtable i no tinc cap pacte ni amb Déu ni amb el diable, puc reclamar el meu dret a ser mal vist. Els que escrivim columnes d’opinió adquirim una extraordinària capacitat per aguantar la crítica, dubtar de l’elogi i mirar només allò que la nostra atenció ens marca.
Penso que aquesta experiència la vaig aprendre de molt petit, a pagès, veient les mules amb els ulls embenats i fent cercles. Vaig preguntar per què se’ls tapava els ulls i em van respondre que perquè no es maregessin. Més d’una vegada vaig estar temptat de treure’ls la venda dels ulls perquè veiessin la irracionalitat de rodar i rodar, sempre pel mateix espai. La lliçó la vaig aprendre en profunditat perquè he procurat respondre al que s’espera de nosaltres. Però cada vegada és més difícil. Simplement perquè ningú pregunta. Per tant, només podem explicar els nostres dubtes i això fa que moltes vegades algun lector em digui que escric per a mi mateix. Té raó. Només explicant el que em passa a mi puc intentar entendre i fer entendre el que passa a la resta. Però això és encara més difícil. Vivim un dels temps més ridículs de les darreres dècades i sembla que sigui pecat manifestar-ho perquè la gent ja està prou fotuda i no fa falta ningú que ho recordi. Doncs anem bé.
Perquè malgrat tot el que passa –i passa molt–, segueixo pensant que els meus fills –i els de cada lector– es troben en situacions millors que les nostres en la seva edat. No és cert que qualsevol època passada va ser millor. En tot cas, diferent. ¿Quina és la diferencia ara? Podria respondre, la mandra mental. La societat es torna garantista i no vol canviar res per por al fet que passi alguna cosa. I passa que els fills es queden a casa, que no pots donar a temps una bufetada –quedi clar que mai ho he fet– perquè sobreprotegim els infants i que l’autoestima s’ha tornat en una malaltia contagiosa, perquè fa que dubtar estigui mal vist i que ningú pugui tenir depressió davant d’allò que veu.
Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
