Sòcia directora de NEXT Human Engineering.
www.next-he.com
nuria@next-he.com
- Foto: EL PERIÒDIC
Les frases inspiradores són aquelles que, a més de sonar bé, contenen una píndola de sabiduria concentrada que proporciona una possibilitat de reflexionar sobre algun aspecte important. Aquest cap de setmana en vaig aprendre una de nova, que ja he començat a incorporar en el meu repertori d’eines amb els meus clients. M’agraden les frases senzilles i breus que fan diana sobre temes importants. Aquesta diu així: «Fes el que vulguis, no el que et doni la gana».
En una primera lectura ràpida podem caure en el parany d’entendre que són el mateix. Però en una segona repassada hi ha una riquesa de matisos que val la pena explorar: fer el que vulguis et portarà on vulguis arribar. Et mou el desig, l’acció d’aconseguir aquella el que desitges; a ser com realment vols ser. Llibertat creativa i creadora. L’esportista Kilian Jornet, per exemple, aconsegueix el que vol, a base d’esforç, preparació, dedicació i passió. Quan fas el que vols les teves accions t’atansen a construir el teu futur tal com el vols per a tu, i els valors associats tenen a veure amb compromís.
Fer el que et dóna la gana vol dir deixar-se anar; deixar que les coses passin sense intervindre-hi. O, millor dit, intevenint-hi passivament. És fer ús de la llibertat de no fer el que vols, curiosament. Només que per fer el que vols a vegades cal esforç. I no sempre estem disposats a fer-lo. Que un dia no vagis a la feina quan tampoc estàs tan malalt serà perquè et dóna la gana, no perquè realment no vulguis ser gaire treballador. Si et dediques a jugar a la play mitja tarda en lloc de preparar un examen serà perquè t’has deixat seduir per la mandra, no perquè vulguis suspendre l’examen. Hauràs fet ús de la llibertat, sí; però d’una llibertat no creadora, moguda per la mandra i el no compromís en tu mateix i en les teves responsabilitats. Aquesta és una llibertat que no duu gaire lluny. Una estona de descans, ajornant els compromisos, i generant la pressió mental i l’estrès de saber que no estàs fent el que saps que has de fer. Busca el benestar immediat, i implica ajornar allò que sí que és important. Però fins i tot aquest benestar només és parcial: hom sap que si es falta a la feina, a classe, s’enganya volutàriament un soci o s’incompleix un acord d’alguna manera s’està fallant. No només als altres, sinó també a un mateix. Ja que fer el que et dóna la gana sovint implica simplement deixar per a més endavant el que saps que has de fer tard o d’hora. l’acció del moment no porta a construir res de positiu a mig termini.
Confiar en un mateix significa sentir-se capaç de fer ús de la capacitat de crear en present per bastir un futur; significa fer el que vols, amb la consciència plena dels teus actes. La voluntat és el valor que hi ha al darrere d’aquesta mena de llibertat. ¿No deien allò que… la voluntat mou muntanyes? Doncs és així mateix. L’enemiga més gran que té és la mandra, ja que és l’altra cara de la mateixa moneda: també ets lliure per deixar que les coses passin sense que tu facis res. Ets lliure d’asseure’t en el camí, i no fer res. Per deixar que el temps passi mentre les coses que no et venen de gust fer es queden per fer. Per mantenir els plats bruts a l’aigüera durant hores i hores, per exemple, o per mirar la tele amb els deures per fer. Per quedar-te a mirar com les muntanyes continuen allí, inamovibles, vaja. ¿Et fa sentir a gust amb tu mateix mirar com els plats continuen bruts, o pensar que els deures continuen sense fer? La mandra, senzillament, paralitza qualsevol progrés personal. Anul·la la voluntat d’aconseguir que et converteixis en la teva millor versió, ja que et diu, a cau d’orella, que no t’esforcis, que ja ho faràs més tard, que el que has de fer és descansar i tenir la inactivitat més absoluta o l’activitat més improductiva. O bé distreure’t amb coses més entretingudes. Però quan et vingui un pensament d’aquest tipus, recorda: ¿ho fas perquè realment és el que vols, o només perquè et dóna la gana? I decideix, des de la teva llibertat, si aquella acció et duu a algun propòsit que valgui la pena.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
