Ara que tant es parla de renovació en tots els sentits, penso que també a nivell del món de la comunicació s’ha de poder fer. El risc d’envilir augmenta de forma perillosa en no ser la crisi del periodisme molt diferent de la general. També en el nostre món priva la mentalitat empresarial –no podria ser d’un altra manera– però sí que es fa necessari pensar que el producte que venen els periòdics és molt diferent d’altres que s’ofereixen en el mercat i per tant s’ha de saber valorar de manera diferent. Els beneficis han de poder existir i aquests han de ser no únicament econòmics, sinó d’altres consideracions més enllà del pur mercantilisme. De la mateixa manera que s’han fet hipoteques escombraria pot arribar a passar que es faci periodisme també d’escombraria i no perquè ho vulguin els periodistes, sinó que vingui en el paquet de les contingències que la societat viu avui dia, també a casa nostra.
Es poden crear debats de mala qualitat si el món subterrani de la informació avança per damunt del camp de la transparència. No volem un periodisme insolvent i l’única manera que es pugui evitar és a través d’una política igual per a tots i en la que no tinguin cabuda els espavilats i si els intel·ligents i professionals.
Donaria unes pistes als lectors –o sigui a tots els ciutadans—per entendre i comprendre les situacions objectives i les que no ho són. Resumides podrien quedar en cinc punts: Quina funció té el periodisme i com es practica. Qui es beneficia d’ell i de quina manera. Com queda incardinat en la vida del país i com se l’ajuda per uns o altres. Quan el periodisme deixa de ser útil. Finalment cap a on va.
Una anàlisi a fons desvetllaria un grapat de referències que són necessàries tenir present si no es varien, per part dels qui poden i no volen. Massa vegades observo que aquells que invoquen la llibertat d’expressió, nomes aspiren a blindar la seva limitada llibertat a fer diner o a mantenir el seu poder. Per a ells la premsa és un producte quan en realitat és un servei i no un qualsevol, sinó amb característiques pròpies i definitòries.
En moments de renovació és necessària la presència d’un periodisme que contribueixi en primer lloc a la pròpia democratització de la informació i com a segon capítol en la dedicació a la política d’equilibri i igualtat per a tota la ciutadania. Així aconseguirem una societat civilitzada que sigui capaç de controlar i dirigir els canvis i no caure en una turbamulta que genera la mediocritat i l’amiguisme. Trenquem la dialèctica perversa entre mitjans de comunicació i polítics i construïm un esperit solidari per a la democràcia i llibertat contra la ignorància. És el camí de la renovació. La resta només són paraules.
jarosell@elperiodicdandorra.ad
Per a més informació consulti l’edició en paper.
