Digui el que digui la gent, les paraules i les idees poden canviar el món”. Ho diu als seus alumnes un professor arribat de Londres als seus estudiants d’una institució de la vella Anglaterra, que té com a orgull crear els millors homes per a les grans universitats. Ell és diferent de la resta de professors. Pensa que més que llibres de text, fa falta diàleg. Que el professor o és companyia o no és res. Que la vida s’aprèn vivint les experiències que ens presenta o llegint les dels grans autors. Parlo d’El club dels poetes morts.
Per als alumnes és com un sospir d’aire fresc en un ambient encarcarat i decadent. El dia que arriba al centre, la boira cobreix els camps i el rellotge de la torre de l’edifici sona solemne i provoca un vol d’estornells que es fonen amb la grisor del cel. “Aprofiteu el moment”. Es la frase que no es cansa de repetir. Perquè cada instant és una lliçó que no es pot desaprofitar. I quan no passa res llegeix els grans poetes, Walt Whitman, David Thoureau, malgrat que la pel.lícula transcorre en el temps de Kerouak o Ginsberg.
Tant s’hi val. Els nous ja els coneixeran. És els vells els que s’han de ressuscitar en una simbiosi docent de poesia i passió per endinsar-se en les grans idees dels grans pensadors. Com qui no vol la cosa vivim la literatura apassionadament, igual que els mateixos alumnes protagonistes de la pel.lícula que, finalment, organitzen El club dels poetes morts per reviure el seu esperit. De vegades és necessari trencar per comprendre el significat i el missatge dels poetes.
És el que fan en una cova en què alternen música i poesia, vivències i comunicació oral. Una escena important és quan un alumne inventa una mena de Somni d’una nit d’estiu per interpretar allò que tots senten i que han de materialitzar. Tots tenen una vida pròpia, però saben expressar-se comunitàriament en aquest club de poetes morts, en el qual ells són vius gràcies a la poesia. És una realització cinematogràfica per la qual val la pena tenir un fill per veure-la acompanyat. La sortida sempre serà gratificant.
Periodista. jarosell@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
