Eugeni Bregolat, l’ambaixador d’Espanya al Principat, va actuar com a presentador de Felipe González, en un acte celebrat a Barcelona amb motiu de l’aparició d’un llibre sobre Europa de l’excap de Govern espanyol. De la introducció de l’ambaixador hem quedo amb una frase de Deng Xiaoping que va citar el benvolgut diplomàtic, que deia textualment. “Vostès, els europeus, que són tan poquets habitants, ¿Com és que no es fiquen d’acord? Naturalment la comparació amb Andorra era obligada i jo, a la vegada, vaig preguntar-me com és possible que amb els poquets que som a casa nostra sigui encara més difícil l’acord que amb Europa. Ens ho hauríem de fer mirar, perquè no deixa de ser una greu malaltia.

Potser l’explicació la podria trobar-se en un altra frase dita aquesta vegada per González en el moment que va fer aquesta exclamació: “¡M’agradaria tant que es parlés del que passa i en canvi no es parla gens… veiem si contactem de veritat amb la gent, comentant el que a la gent l’interessa”.

El mal del moment és que es parla dos llenguatges: els dels polítics i els dels ciutadans del carrer. Es clar que no ens podem entendre. I el que encara resulta més surrealista és que en el primer dels llenguatges, els polítics tampoc es puguin avenir entre ells. Si no sabem –ara no volem– elevar el nivell del debat i els respecte, tenim molt poques coses a fer. Les actituds corporativistes són massa ofensives i per això no estem en el camí de canviar models i mentalitats. La recepta que Felipe González va donar per sortir de la crisi i evitar altres posteriors era ben clara: Una economia social de mercat, sostenible i competitiva enfront de la política de casino sense regles.

En aquesta sessió vaig comprovar que el polític espanyol segueix tan brillant com sempre, i que hi ha la necessitat de trobar nous líders –clar que alguns és aixo, precisament, el que desitgen. Quan més dolent més bo per a ells. ¿Per quan temps?.

Periodista

jarosell@andorra.elperiodico.com

Per a més informació consulti l’edició en paper.