JOSEP ANTON ROSELL PUJOL

Assistim a uns moments realment estranys en el món de la política a casa nostra. Uns critiquen als altres les divisions en l’interior del partit. Està clar que aquesta denuncia és sempre electoralista. Minvar les forces del contrari per equilibrar les dèbils energies de qui denúncia. Electoralisme apart, la divisió no te perquè ser negativa, si serveix per aprofundir en l’ideologia dels partits i en crear un equip sòlid a l’hora de la defensa política i crítica en el moment d’acceptar o discutir els plantejaments. Les divisions són necessàries dins dels partits forts, en els altres, és un llast insalvable. És la diferència entre partit polític amb ideologia o bandes amb persones únicament. El temps sempre col·loca les coses en el seu punt i aquells que tenen un projecte definit poden patir entrebancs, però mai tindran una crisi oberta i definitòria. Qui només compta amb persones de nom i cognom, però res més, es pot passar la vida canviant de sigles el seu grup, segons el flux de les persones. Aquí en sabem molt d’aquestes coses.

En vigílies electorals –malgrat que sempre estem en temps electoral— afloren aquestes disjuntives que es transformen en partits o bandes –que cadascú agafi el mot que l’interessa—amb noms que canvien com les estacions polítiques, que no pas meteorològiques, encara que els vents tinguin alguna cosa a veure.

La solució és podria trobar en fer un altra diferenciació. Aquells que aporten modernitat i qui vol conservar fins i tot el que no serveix per a res. La modernitat consisteix en renovar les coses de sempre, adaptant-les a les exigències. El conservadorisme mal entès és viure del passat, sense afegir res de nou al present. El mateix passa en el lideratge. Qui sap entendre el ritme dels esdeveniments serà sempre un líder –bo o dolent—que pot ser molt útil. Qui viu de velles emocions i records del passat és com una fotografia sípia envellida. Qui viu de velles emocions i records del passat es com una fotografía sepia envellida pel temps.

jarosell@andorra.elperiodico.com

Per a més informació consulti l’edició en paper.

JOSEP ANTON ROSELL PUJOL

Assistim a uns moments realment estranys en el món de la política a casa nostra. Uns critiquen als altres les divisions en l’interior del partit. Està clar que aquesta denuncia és sempre electoralista. Minvar les forces del contrari per equilibrar les dèbils energies de qui denúncia. Electoralisme apart, la divisió no te perquè ser negativa, si serveix per aprofundir en l’ideologia dels partits i en crear un equip sòlid a l’hora de la defensa política i crítica en el moment d’acceptar o discutir els plantejaments. Les divisions són necessàries dins dels partits forts, en els altres, és un llast insalvable. És la diferència entre partit polític amb ideologia o bandes amb persones únicament. El temps sempre col·loca les coses en el seu punt i aquells que tenen un projecte definit poden patir entrebancs, però mai tindran una crisi oberta i definitòria. Qui només compta amb persones de nom i cognom, però res més, es pot passar la vida canviant de sigles el seu grup, segons el flux de les persones. Aquí en sabem molt d’aquestes coses.

En vigílies electorals –malgrat que sempre estem en temps electoral— afloren aquestes disjuntives que es transformen en partits o bandes –que cadascú agafi el mot que l’interessa—amb noms que canvien com les estacions polítiques, que no pas meteorològiques, encara que els vents tinguin alguna cosa a veure.

La solució és podria trobar en fer un altra diferenciació. Aquells que aporten modernitat i qui vol conservar fins i tot el que no serveix per a res. La modernitat consisteix en renovar les coses de sempre, adaptant-les a les exigències. El conservadorisme mal entès és viure del passat, sense afegir res de nou al present. El mateix passa en el lideratge. Qui sap entendre el ritme dels esdeveniments serà sempre un líder –bo o dolent—que pot ser molt útil. Qui viu de velles emocions i records del passat és com una fotografia sípia envellida. Qui viu de velles emocions i records del passat es com una fotografía sepia envellida pel temps.

jarosell@andorra.elperiodico.com

Per a més informació consulti l’edició en paper.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu