A hores d’ara he de dir que ja no m’estranya res. Com canta Bob Dylan «els temps están canviant», però no sabria definir si aquest canvi és bo o dolent. Sí que es produeixen actes i fets que són com una bufetada, que provoquen una reacció incontrolada. Llegeixo que al paranimf de la Universitat de Barcelona s’ha fet una demostració de moda, preferentment de llenceria fina. Ho trobo sorprenent, però no tinc res a dir. Sempre he cregut que la moda és un testimoni artístic i només cal contemplar les grans obres de la història de l’art per comprovar el seu paper important, en una època en què els diners manaven en les belles arts. Manifestacions de moda, n’he vist en els edificis mes històrics del món. Però el fet que es pugui fer no vol dir, necessàriament, que no et sorprengui.
No fa massa dies, en el mateixos passadissos en què ahir les models eren protagonistes, es trobaven professors de la Universitat de totes les classes, alumnes avantatjats i un bon nombre d’indignats que defensaven una millor cultura, perfecció en l’ensenyament i ajuts per a la investigació. Una imatge ben diferenciada d’aquesta altra de noies boniques mostrant l’imprescindible per dir que van vestides i un públic farcit de senyores amb collar i polítics locals amb corbata.
Si algun estudiant va voler entrar ahir al paranimf i va ensenyar la seva credencial, no ho va poder fer. La planta noble estava destinada al glamour i no a les reivindicacions o, simplement, la feina acadèmica.
El problema és que la projecció mediàtica d’aquest fet ha estat tan gran, potser més que les manifestacions anteriors purament universitàries. Els efluvis de la roba interior superen amb escreix els discursos sobre Bolonya. El estudiants amb xancletes passejant per la plaça Universitat i, dins del seu edifici, les top models llueixen sabates amb un taló cada vegada més alt. La crònica social no pot ser més il·lustrativa: «Topos rojos, colors rentats pel sol van ser els protagonistes d’una col·lecció de somnis». Tot molt acadèmic.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
