- Descansa per sempre al cementiri espanyol de Larraix, en una tomba sense creu
XAVIER
- Foto: NOE
Quan es compleixen 25 anys de la seva mort, l’escriptor Jean Genet, ploma clau del segle XX francès, segueix viu en la memòria de la ciutat pesquera de Larraix, al nord del Marroc, on està enterrat.
L’autor de Diari d’un lladre o Un captiu enamorat va morir el 15 d’abril de 1986 en un hotel de París, a l’edat de 76 anys, al costat de la maleta que l’acompanyava, i va posar fi així a una controvertida obra literària que li va valer el títol de poeta maleït.
Les seves restes jeuen avui en aquesta vila aletargada a la vora de l’Oceà Atlàntic, que en temps del Protectorat espanyol va rebre el nom de Perla del Nord i on descansa per sempre després de passar allà bona part dels seus últims anys de vida.
Jean Genet continua present entre els qui el van conèixer a la ciutat. Anava caminant a les properes ruïnes romanes de Lixus i prenia cafè en les terrasses de l’antiga plaça d’Espanya, que encara segueixen en peus.
«Era un més, i li agradava que el tractessin així», explica l’escriptor Mohamed Sibari, que va freqüentar a l’autor primer a Tànger i després a Larraix, i el recorda com una persona sensible, amant d’una bona tertúlia i poc amic de cridar l’atenció.
«A la nit em deia: anem a passejar pel port. Pujàvem per la costa dels Alemanys, ens ficàvem per la medina i ens assèiem davant la balconada atlàntica», el passeig marítim de la ciutat, rememora Sibari.
Hassan L’Idrissi, que regenta la Maison Haute, una casa d’hostes en la petita medina de Larraix, detalla que el novel·lista, poeta i dramaturg francès vagava per la ciutat vestit de forma austera i amb el llapis a l’orella.
L’Idrissi assenyala que era fàcil trobar a Genet a tot arreu i «a qualsevol hora. Dormia en el port, a l’hammam (banys àrabs), en l’estació d’autobús».
La petjada de l’escriptor es deixa sentir avui a l’avinguda Hassan II. A l’antiga llibreria Damián, Fadna mostra un exemplar dedicat de la novel·la Pompes Fúnebres i, fins i tot, la seva signatura en una revista del Teatre Lliure de Barcelona (Espanya) amb motiu d’un muntatge de l’obra La balconada.
«Jo el recordo com una persona senzilla. No vaig creure que fos tan famós fins que va morir», explica Fadna. «Gairebé sempre el veia dempeus, xerrant, parlant, comentant algunes coses».
No gaire lluny d’allà, vorejant el passeig marítim costa amunt, es troba la casa que Jean Genet va comprar a Mohamed El Katrani, el seu amic, el seu amant, i el cementiri espanyol, on va ser enterrat.
Després d’obrir la porta, la vigilant del cementiri mostra el camí cap a la tomba de l’escriptor. Algunes flors emmarquen la làpida on consta el seu nom, i des d’allí se sent el rumor de l’Oceà Atlàntic.
Malgrat estar en un cementiri cristià, la de Genet és l’única tomba del recinte que no està marcada amb una creu, com ell va voler: es tracta d’una típica tomba marroquina, musulmana i àrab, que mira cap a la Meca, sense luxes de cap classe.
La sepultura s’ha convertit, amb el pas del temps, en un lloc al que acudeixen visitants marroquins i estrangers a retre homenatge a l’escriptor, del que dóna fe un llibre en el qual sovint deixen testimonis.
I FINS I TOT apareix la tomba en relats d’autors marroquins, sobretot d’aquells que s’expressen en llengua francesa, alguns dels quals ho han pres com a símbol i referència.
«Jean Genet és un sant marroquí. S’està convertint en un sant. Ja ho és. No ho serà mai», va escriure l’any passat, amb motiu del centenari del seu naixement, el jove escriptor marroquí establert a París Abdellah Taia.
Lladre, chapero, desertor, rodamón, homosexual, poeta maleït… Jean Genet descansa per sempre en el cementiri espanyol de Larraix, en una tomba sense creu, mirant a la Meca, convertit ja en un sant marroquí. H
Periodista
redaccio@elperiodicdandorra.ad
Per a més informació consulti l’edició en paper.
