Els grups parlamentaris que donen suport al Govern, Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos (CC), van presentar ahir una pregunta amb resposta escrita al Govern relativa als contractes de l’àmbit de la lingüística. Tal com va posar de manifest el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, la finalitat de la demanda és obtenir informació sobre el nombre de serveis, els mètodes de contractació, les empreses adjudicatàries, i si les ofertes havien estat publicades o no al BOPA. Però, sobretot, la voluntat de dur a terme aquesta petició és precisament que quedi constància de la resposta al butlletí del Consell General, és a dir, que la informació sigui pública. I és que, tal com van compartir els líders de la majoria, els tres partits volen esvair els dubtes sobre els serveis recaiguts a les empreses de Ferran Costa, que defensen com a «lícits», i infundats segons ells per les declaracions de la consellera general no adscrita Carine Montaner.
«És una demanda amb la voluntat d’acabar amb aquesta espècie de núvol que suggereix que hi ha una part amagada», va posar de manifest Enseñat, a la vegada que va afegir que «amb aquest acte que fem avui, demostrem que no hi ha cap caramel, com va dir la senyora Montaner». De fet, el president demòcrata va remarcar al voltant de les declaracions fetes per part de la consellera no adscrita que «no feia cap bé al país fent aquelles insinuacions», que va titllar de «molt fortes sobre l’honorabilitat d’un conseller general», i també va indicar que «tampoc descobria cap mala praxi del Govern».
D’aquesta manera, els tres grups parlamentaris esperen poder dissipar els dubtes sobre els serveis que han recaigut en les empreses privades del liberal Ferran Costa, també present en la presentació així com Carles Naudi per part de CC. I, tenint en compte la demanda i pregunta prèviament entrades per la mateixa Montaner, la majoria considera que «el Govern no trigarà gaire» a donar-hi resposta. «Entenem que no hi ha problema amb el fet que aquesta informació sigui pública, tot i que de fet, avui dia ja ho és», va insistir el demòcrata. En aquest sentit, els compareixents van denotar que el primer procediment per obtenir informació per part de la consellera general no adscrita, el de la demanda, no havia estat l’adient. «El sentit comú ens dona resposta sobre el procediment que cal emprendre en cada ocasió», va explicar Naudi, que va argumentar que «amb la mateixa naturalesa de la forma, el conseller general, fent la seva feina, ha d’encaminar la tasca de control».
Contractes lícits
Més enllà del desig d’aportar transparència a la qüestió, en el marc de la roda de premsa, els compareixents també van defensar «l’honorabilitat dels consellers generals que tenen una empresa privada» i el dret d’aquestes a concórrer a concursos públics com qualsevol altra. «És lícit que es puguin presentar i guanyar», va remarcar Enseñat, que va puntualitzar que «si hi hagués una autocontractació, sí que seria un fet delictiu», per delictes com la prevaricació. De fet, el president del Grup Parlamentari Demòcrata va incidir que pretendre que una persona en una institució no pugui optar mai a cap mena de contracte públic, encara que sigui per una organització diferent de la que està adscrit, «és anar molt lluny», a la vegada que «tanca la porta a un sector, d’empresaris, autònoms i emprenedors, de fer política». D’aquesta manera, va justificar aquestes contractacions «de la mateixa forma que un funcionari pot fer política».
Finalment, aprofitant la compareixença, Costa va aclarir que la iniciativa de presentar la pregunta va ser del Grup Parlamentari Liberal i que, «a motu proprio, vaig anar a la resta de presidents de la coalició per convidar-los que m’acompanyessin». En definitiva, el liberal va incidir que la seva intenció és que «quedés tot negre sobre blanc, en ull públic, i es pogués dilucidar de forma clara».
Crítica a l’opacitat
Per la seva banda, aprofitant l’avinentesa de la roda de premsa de la majoria, Montaner va declarar que «celebro el canvi de rumb de la majoria, que va cap al camí de la transparència real», tot i valorar que «s’ha vist l’opacitat del Govern i la voluntat del cap de Govern d’amagar la informació sobre el conseller general liberal Ferran Costa». Així mateix, sobre el procediment que ha desenvolupat, va remarcar que en la pràctica del control parlamentari, és habitual fer primerament una demanda d’informació i una pregunta posteriorment. D’aquesta manera, va retreure a Enseñat que «fa temps que fa insinuacions públiques cap a la meva persona», i va lamentar l’ofensa «reiterada cap a l’oposició». «Aquesta legislatura és pura arrogància i una falta de respecte pel poble andorrà que demana explicacions sobre com es gasten els diners públics», va sentenciar.
