A aproximadament un mes vista de finalitzar el mandat al capdavant del Col·legi d’Advocats, l’actual degà, Xavier Sopena, fa balanç de la feina feta i afirma que encara no ha decidit si tornarà a presentar la candidatura davant l’assemblea general que se celebrarà el pròxim mes de febrer. Sopena considera, en una entrevista concedida a l’ANA, primordial que es dediquin més recursos humans i materials a l’administració de justícia per donar resposta a l’actual retard i defensa l’objectivitat i rigorositat de les proves d’accés per esdevenir lletrat.
–Quin balanç fa del seu mandat?
–Ha estat un mandat complex, sobretot per la pandèmia, ja que quan vam prendre possessió del càrrec ens vam trobar amb l’explosió de la covid, un fet que va dificultar la nostra tasca diària havent de dur a terme reunions telemàtiques. Tot i això, tampoc podem fer un balanç negatiu, però ens hauria agradat poder fer més accions per millorar i continuar lluitant pel bon funcionament de la justícia al nostre país.
–Té previst tornar a presentar la candidatura?
–Ja ho veurem, encara no he pres una decisió al respecte, i tenim temps a meditar–ho fins al febrer, moment en el qual celebrarem l’assemblea general. És cert que la funció de degà, i de la junta en general, suposa un compromís que a vegades és complicat de compaginar amb l’activitat professional, ja que va en detriment de la tasca del despatx, motiu pel qual encara s’ha d’acabar de valorar què passarà. Tanmateix, vull agrair la feina realitzada per l’actual junta perquè sense aquestes persones hagués estat impossible assumir determinats reptes.
–Els hauria agradat assolir algun repte que no ha estat possible?
–Ens hauria agradat que, a través de l’impuls del col·legi, s’hagués millorat el funcionament de la justícia, sobretot tenint en compte que darrerament el degoteig de sentències del tribunal constitucional per la lentitud judicial és constant. A més, hauríem volgut tancar el mandat amb la comissió especial creada per millorar l’administració de justícia, que es va crear al seu moment a iniciativa nostra, amb acords ferms que es poguessin implementar.
–Què els ha quedat en cartera?
–A grans trets ens falta veure com s’acaben formalitzant les accions anunciades com la modificació de la llei de les taxes i com es resol, en l’àmbit pràctic, la lentitud judicial. A banda, cal acabar de donar empenta a la llei de l’advocacia que encara no s’ha acabat de tancar i és necessari fer un seguiment, i veure el desenllaç de les qüestions relatives a l’acord d’associació amb la Unió Europea. I el més important, trobar les eines necessàries per agilitzar els procediments, ja que el nou codi de procediment civil no és, ni ha estat, i segurament no serà aquella revolució que pensàvem perquè avui dia ja s’endarrereixen procediments on la mateixa llei fixa terminis.
–En aquest sentit, des del col·legi han destinat molts esforços a eixugar el retard endèmic de l’administració de justícia.
–Des del col·legi poca cosa podem fer excepte intentar impulsar millores en l’àmbit operatiu, però clar, al final qui té la responsabilitat de fer efectiva aquesta reforma és el Consell Superior de la Justícia i altres institucions. Nosaltres sempre serem al costat per donar suport en tot allò que faciliti la millora, però evidentment, el col·legi no té les eines suficients per portar–les a terme; són els organismes competents qui han de prendre les mesures que corresponguin.
–En els darrers mesos s’han observat petits avenços en el pla de xoc.
–El pla de xoc s’ha d’acabar de concretar i caldrà veure com es fa. Em preocupen diverses coses, la primera és el significatiu retard acumulat en tots els àmbits. És molt preocupant i no tinc massa clar que es pugui resoldre en un termini raonable, a banda que també cal evitar que els casos nous que entrin no se sumin al col·lapse. És complicat justificar la paralització de tots aquells assumptes que fa anys que s’haurien d’haver resolt i això em preocupa seriosament.
–Què hauria d’incloure, essencialment, el pla de xoc?
–És evident que hi ha un problema de recursos materials i humans, però a banda és necessari trobar una figura temporal amb dedicació exclusiva a resoldre el col·lapse actual, la qual, evidentment, cal que tingui un encaix constitucional. A banda, també hi ha mesures des del punt de vista legislatiu, malgrat que, essencialment, la solució implica dotar a la justícia de més recursos i incloure una figura temporal dedicada exclusivament a resoldre aquest retard endèmic, encara que som conscients que segurament hi ha altres solucions.
–Considera suficient la injecció de 700.000 euros anunciada pel ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell?
–Caldria veure una mica la lletra petita, que no la conec, per saber com es distribuiria i quina afectació podria tenir. Nosaltres veiem favorable la injecció de capital, tot i que no sabem si són suficients o no, ja que és molt necessari que no esdevingui un fet puntual i que les accions que es desprenguin del pla de xoc tinguin una continuïtat. Cal fer aquest exercici de gestió i optimització dels recursos a llarg termini per a aconseguir una solució.
–Comparteixen la visió del ministeri sobre la manca d’encaix constitucional de la figura de l’assessor jurídic?
–La figura que defensa el CSJ i que al nostre entendre és una figura que pot donar solució als problemes hauria de tenir un encaix constitucional. A banda, tal com he dit anteriorment, aquesta hauria de ser temporal per no carregar més els pressupostos de l’Estat, ja que cal tenir en compte que no es tracta de substituir un batlle, ans al contrari, l’assistent ha d’esdevenir un suport que permeti treure i agilitzar la seva feina sense tenir la responsabilitat del batlle perquè sinó l’encaix constitucional seria molt complicat. De fet, aquesta mena de figures ja existeixen a altres països, no seria específica d’Andorra, per exemple, els jutges europeus tenen uns lletrats i uns assessors que els hi preparen la feina, evidentment, sense perjudici que la responsabilitat de les sentències recaigui sobre qui pertoca.
–Els darrers mesos han estat marcats per la represa del judici de BPA. Considera que s’ha prioritzat la causa envers la resta de vistes del Tribunal de Corts?
–És cert que el cas BPA obliga a mobilitzar determinats magistrats per fer aquestes vistes, les quals són llargues i requereixen el seu temps, però això no impedeix que Corts disposi d’altres magistrats que poden participar en altres causes. Evidentment, està clar que alguna incidència i un impacte en l’organització de vistes haurà tingut, tanmateix no fins al punt de dir que s’està col·lapsant el Tribunal de Corts.
–Amb la irrupció de la pandèmia estem veient que s’han hagut d’ajornar judicis per positius. Com ho estan gestionant?
–Això s’ha gestionat directament des dels tribunals amb l’ajornament de les vistes, com en el cas del judici del cas BPA, i entenem que s’està gestionant com bonament es pot fins que la situació de la pandèmia s’acabi estabilitzant. Estem en una situació excepcional i hem de tenir en compte aquest fet.
–Quins beneficis aportarà l’accés electrònic a la justícia?
–Serà una eina interessant que evitarà moviments i agilitzarà diversos tràmits i consultes, com per exemple la visualització dels expedients o la presentació d’escrits. D’aquesta manera es podrà alleugerir la feina de l’administració de la justícia, però cal tenir en compte que, perquè la seva implementació sigui del tot efectiva, és necessari que puguem disposar d’un sistema informàtic potent que suporti la càrrega i no hi hagi interrupcions. Es tracta d’una eina necessària i la irrupció de la pandèmia ha refermat aquesta realitat.
–Hi ha suficients lletrats?
–Actualment, hi ha 215 col·legiats exercents i 206 que no. A banda, durant el 2021 s’han incorporat vuit nous lletrats i dos han passat de no exercents a sí. Des del meu punt de vista, el que marca si n’hi ha molts o pocs és el mercat, si es van incorporant advocats vol dir que, efectivament, el volum de feina permet que s’incorporin. No puc aventurar–me a dir si són molts o pocs, són els adients pel mercat.
–Quina visió té la ciutadania sobre la justícia?
–Lenta, que ha de fer esforços per ser més àgil i, per tant, la veu com una justícia que s’ha de millorar. Tot i això, crec que la ciutadania confia en l’administració judicial, ja que si no hi confiem, malament anem perquè es tracta d’un dels pilars essencials de l’Estat de dret. És cert que en alguna ocasió hi pot haver cert desencís o desafecció, però cal fer aquest esforç col·lectiu per confiar en la justícia.
