Acompanyo la meva néta al cinema. Fan una pel·lícula nadalenca dedicada als infants. Es de dibuixos animats i amb tot el sucre que sap ficar Hollywood i que no té el Conte de Nadal de Charles Dickens. Si tingués temps escriuria un llibre sobre la història del cinema no únicament de manera cronològica –que és molt fàcil– sinó més aviat buscant els elements cronològics o biològics. En realitat la feina està feta, però s’ha de poder mostrar. Es pot contar la història en pintura i com es va crear la perspectiva, o el que va representar l’oli en la producció de l’art. En el cinema passa un fenomen semblant. Les coses no passen de qualsevol manera, sinó a través d’un procés que forma, com a capes geològiques, els diferents moviments culturals que s’han fet en el temps. Quan no es sabia llegir es va inventar l’art i en el cas de Nadal, el pessebre. Era la forma de fer arribar la religió al poble, a través del missatge interessat dels poderosos sobre els servents. Tot es feia per la gràcia de Déu, malgrat que a molts no els feien massa gràcia aquestes decisions.
Els mètodes d’anàlisi, segons els temps, han variat profundament. Primer podria ser un sentiment religiós, més tard seria artístic, en una etapa posterior s’afegia una certa reivindicació en les històries, però no s’aprofundia el suficient. Sempre m’ha cridat l’atenció que, amb les moltes icones d’animals de la història de l’art, n’hi hagi tan poques sobre el bou o la mula. Podríem seguir en una escala cronològica i sentiments i interessos fins a arribar al regnat del màrqueting dels nostres dies, en què el que compta són les princeses cursis i les històries romàntiques. Les coses han canviat i les motivacions també. Avui el betlem són els aparadors comercials i el pessebre es troba com a element decoratiu en un racó, per donar contingut a la superficialitat. En el cinema passa el mateix. Ho accepto, però no m’agrada oblidar altres formes de contar històries. Per a mi, el més realisme del Nadal són els rius de paper d’estany dels pessebres, perquè són els més reals.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
