Aquest any el camí de Sant Jaume té un especial ressò, amb motiu de l’Any Sant Jacobeu. La demostració van va ser els milers de pelegrins que es van citar davant de la meravellosa catedral gallega. He visitat aquest lloc i realment és una experiència molt important. També ho és conèixer el camí, encara que no es fa en la seva plenitud, sinó a trossos. Importa i molt tota la cultura que vas adquirint en la visita als diferents llocs de la ruta, fins a arribar al final. Tinc especial predilecció per aquesta ruta, malgrat que no he estat mai peregrí a peu. Sí en altres mitjans que tenen les rodes com a principal element.
El bonic és l’autèntic i jo no ho practico, però alguna experiència sí que atresora en les diferents visites als diferents llocs de la península ibèrica, pertanyents a la ruta i per les quals he passat. Roncesvalles és la munió de cultures que vénen del nord en direcció a Finiterre, que en realitat és el final del camí. La Castella profunda és molt singular i el mateix podem dir del regne de Lleó.
Arribar a Galícia és indescriptibles i el goig màxim és contemplar Santiago de Compostel.la. Tal com deia molt bé Heiddeger, “el camí és el camí, mentre s’està en camí/l’estar en camí guia i il.lumina,/porta i cita”. Certament és així i per això penso que l’important –com deia el llegendari rei Artús– no és el Sant Graal, sinó el camí per trobar-lo.
¿Com es pot aconseguir? Possiblement un dels motius sigui no estar dins de la lògica del món, perquè la lògica parteix el món en dues parts indivisibles. El camí de Sant Jaume és de grandesa i globalitat. Mai rodem en la nostra pròpia vida, només caminem en la vida dels altres. No hi atenem i ens oblidem de nosaltres. En el camí que marquen els estels un viatge no té altre sentit que no sigui la fe en voler-lo fer. Però repeteixo que l’important és el viatge. Fa molts anys ho vaig intentar plasmar en un espectacle teatral a la plaça de l’Obradoiro, que no es va poder fer a causa del mal temps.
Però ja no era important la representació, sinó allò que sense poder recitar escenifiquem, sí que havíem après, el viatge des de les identitats anteriors a la modernitat actual. Una lliçó que aquest any practiquem milers de pelegrins, també des de Catalunya i passant per un dels llocs que més aprecio, com és el Peu del Romeu, a Lleida. El camí sempre és universal, perquè ho són els seus pelegrins, que vénen de tots llocs i van a un lloc en concret, per retornar finalment. Aquesta és l’aventura real d’un viatge i no les programacions turístiques que es puguin fer i que tant abunden actualment.
Periodista. jarosell@andorra.elperiodico.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
