- El text assegura que «vulnera l’autonomia local»
EL PERIÒDIC
LLEIDA
- Gilabert, segon per l’esquerra Foto: EL PERIÒDIC
El ple de la Diputació de Lleida ha aprovat una declaració institucional per mostrar el rebuig de l’ens a l’avantprojecte de Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local presentat pel Govern espanyol. Entre altres arguments, el text denuncia que l’avantprojecte «vulnera l’autonomia local» i esdevé «un intent de recentralització» ja que suposa una «invasió» per part de l’Estat de competències de la Generalitat, a més de no preveure «cap millora» en el finançament de les hisendes locals. La moció s’ha aprovat amb el suport de tots els grups, CiU, CDA, PSC i ERC, a excepció del PP, que hi ha votat en contra en considerar que l’objectiu de la llei és «alleugerir el deute que tenen els ajuntaments».
El ple ordinari de la Diputació de Lleida corresponent al mes de febrer ha aprovat una declaració institucional en contra de l’avantprojecte de Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local. El text mostra el «rebuig total» de la institució a l’avantprojecte presentat pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques perquè «vulnera l’autonomia local, les competències que l’Estatut atorga a la Generalitat i al Parlament» i per ser «un intent de recentralització del model d’administració local català». Així mateix, insta el Govern a defensar les competències que li dóna l’Estatut en l’àmbit del règim local i expressa el suport de la Diputació «en totes aquelles mesures que calgui emprendre per exercir aquesta defensa», informa l’ACN.
Durant la defensa de la declaració, CiU, CDA, PSC i ERC han criticat que l’avantprojecte responsabilitza l’administració local del deute públic que té l’Estat espanyol, quan només representa un 5% del total d’aquest deute. El portaveu d’ERC, Jaume Gilabert, ha qualificat el text com «una absoluta involució de l’autonomia municipal», mentre Miquel Aguilà del PSC i Rosa Pujol de CiU l’han qualificat «d’atemptat en tota regla» i de «cop d’estat» contra l’autonomia local. En canvi, el PP ha assegurat que amb l’avantprojecte «no es perd la identit local» i que no suposa «una invasió de competències», si no que vol «alleugerir el deute dels ajuntaments. Així mateix, el portaveu popular ha remarcat que «només seran intevringuts aquells municipis que gastin més d’allò que ingressen».
Finançament / En aquest sentit, el president de la Diputació, Joan Reñé, ha afirmat l’avantprojecte no preveu «cap millora» en el finançament local, que és «la gran mancança de l’administració local», aspecte en què han coincidit la resta de grups que han sonat suport a la declaració. El president de la Diputació també ha recordat que l’estudi que va encarregar l’ens a la Universitat de Lleida demostra la viabilitat de tots els petits municipis de la demarcació.
A més, Reñé ha alertat que en cas que s’acabés aplicant l’avantprojecte tal com el va presentar l’Executiu espanyol, podria suposar que s’eliminin la prestació d’alguns serveis per part dels ens locals, el que podria afectar a les persones que els estan prestant a les comarques de Lleida, uns 5.821 treballadors municipals, xifra que augmentaria fins els 7.600, si també s’hi comptabilitzen els regidors.
Els populars, que han estat els únics en votar en contra d han presentat per la seva part una moció instant la Generalitat a negociar amb l’Estat un nou model de finançament per Catalunya. En el text, els populars asseguren que un nou sistema de finançament «resoldria el problema sistèmic d’insuficiència financera de la Generalitat per atendre les seves competències i impulsar la capacitat de créixer i de competir de l’economia catalana», a més de promoure que els ajuntaments puguin rebre de part de la Generalitat els recursos suficients per poder finançar els serveis que ofereix el món local. La resta de grups han justificat el seu vot en contra perquè no explica com ha de ser aquest nou model i pel fet que la moció només insta la Generalitat a negociar i no l’Estat. ERC i CiU també han criticat la manca de voluntat de diàleg per part del govern espanyol després d’intents com ara el pacte fiscal.
Per a m�s informaci� consulti l’edici� en paper.
