Ja fa dies que tots els principals mitjans de comunicació recorden i tributen un just homenatge a un gran periodista, Joaquin Soler Serrano, amb motiu del seu traspàs. Exercir el periodisme tal com ell ho va fer, en els temps més difícils, no era una feina fàcil. Es necessitava una gran cultura que fes possible dir entre línies allò que no es podia silenciar. També fer arribar la cultura més progressista directament al poble, delectant-lo, alhora que els servís per entendre i aprendre el seu missatge.

Els seus programes de ràdio eren molt populars i crec que ho eren en la mesura que estaven realitzats per una persona molt culta. Vaig conèixer en profunditat Soler Serrano a través dels amics del moment. De petit ja era un seguidor de la seva feina i ell és un dels culpables de tota la meva carrera radiofònica en el seu moment. La ràdio és el ferment de la vida, em va comentar una vegada. Vaig agafar el concepte de manera plena, pensant que a través de la ràdio podria fer més feina, en aquell temps, que no pas des de la premsa escrita, sempre controlada. Era un mestre de l’entrevista. El programa realitzat per ATV Interiors, amb personalitats de la vida del país, era un homenatge al seu mestratge, malgrat que l’alumne no pot arribar mai al nivell del mestre. Però era una demostració que no solament de política viu la persona i que es pot parlar de tota classe d’activitat si es fa amb profunditat.

Ara tinc el projecte de fer quelcom en el camp de la ràdio. Però ja en parlarem en una altra ocasió. Vull acabar amb una frase que ell em va inspirar i que ha estat el comiat final de tota la meva feina a la ràdio i a la tele, que no pot definir millor la seva personalitat i a la vegada demostrar a les clares la meva admiració per la seva persona. Segur que me l’han escoltat moltes vegades. És així de senzilla: “Feu-me el favor de ser feliços”. La tornaré a repetir i serà el meu homenatge a Soler Serrano.

Periodista.
jarosell@andorra.elperiodico.com