LUENGO
- Ojeda va impartir ahir una conferència sobre gestió de l’horari laboral. Foto: ORIOL LLAURADÓ
Si totes les empreses tinguessin un enginyer Ojeda en plantilla, s’haurien acabat els maldecaps a l’hora de confeccionar els horaris laborals i distribuir els dies festius i les vacances. El software que ha desenvolupat la seva empresa, Rational Time, resol en qüestió de segons el trencaclosques que un gestor de recursos humans pot trigar hores o, en el pitjor dels casos, dies a solucionar. Ahir va explicar a la Llacuna el seu model d’organització del temps de treball i horari laboral. Les seves receptes tenen molt de sentit comú. Ja veuran.
–Amb la crisi, intento arribar abans i sortir més tard per demostrar la meva implicació amb l’empresa. ¿Faig bé?
–Fer més hores no implica ni més productivitat ni més eficiència. La solució són les bosses d’hores: treballar més quan hi ha pics de feina i acumular hores en un compte del qual es van restant quan n’hi ha menys. En una paraula: flexibilitat.
–Per si un cas, continuaré marxant després del meu horari.
–Doncs potser estarà consumint paper, electricitat, energia… que d’altra manera l’empresa s’estalviaria. Ara bé, també es pot donar el cas contrari: l’empresari esclavista que no en té prou que el treballador compleixi el seu horari i li exigeix més. Això tampoc no val.
–A la feina, ¿s’hi ha d’anar esmorzat, xerrat i trucat?
–Vaig estar en una empresa on ningú no rebia trucades personals. Si et passaven una trucada, és que havia passat una desgràcia a la teva família. Avui, especialment la gent jove, està acostumada a treballar amb el correu electrònic personal obert, un xat en marxa i el mòbil ben a mà. Estic convençut que això afecta a la capacitat de concentració, però… No es tracta tant d’arribar esmorzat, sinó de ser responsable. Si fas jornada continuada i marxes una hora abans a dinar… ¡ets un lladre d’hores!
–Tinc una botiga i no sé quin treballador fer venir el diumenge… ¿Com ho soluciono?
–Escolti els treballadors. S’endurà sorpreses: en una empresa que vaig assessorar em vaig trobar que hi havia molta més gent del que ningú s’esperava disposada a treballar el dia de Nadal. Perquè estaven sols, no volien veure la família o, simplement, perquè no eren cristians i no celebren res per Nadal. I sobretot, facin memòria: cal recordar qui va treballar l’any passat, que no repeteixi aquest. Que hi hagi equitat a l’hora de repartir les càrregues.
–Obrir el diumenge, ¿és una anomalia del mercat laboral andorrà?
–No és una anomalia, sinó una qüestió política i social: ¿quin model de negoci volen per al país? Obrir el diumenge perjudica clarament el petit comerç familiar i beneficia les grans corporacions. Però també crea ocupació. Triïn.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
