La plataforma ciutadana Hope Palestina s’ha presentat oficialment al país en un acte a càrrec de una de les fundadores, Amaya Ferrer, i l’advocada i portaveu Maria Burgués. El projecte va néixer de manera espontània fa un any, quan Ferrer, especialista en dol i tanatologia, va començar a acompanyar per videotrucada famílies de Gaza preocupada per l’estat psicològic en què es trobaven. A partir d’aquí es van sumar voluntaris de diferents països i es va crear una pàgina web per articular la tasca solidària. Avui, la plataforma compta amb 41 voluntaris i 60 padrins i padrines, repartits entre Andorra, Gaza, Espanya, França, Mèxic, Colòmbia, Portugal, Alemanya, Itàlia, l’Argentina, els Estats Units, l’Uruguai i Bèlgica. La seva missió és donar suport a 27 famílies en extrema necessitat, moltes d’elles formades per dones amb fills a càrrec i amb infants petits.
“La majoria de famílies tenen més d’un padrí o padrina, i això ens permet donar un acompanyament psicoemocional més complet ” – Maria Burgués
Segons han explicat, Hope Palestina treballa a partir de tres eixos. El primer és el voluntariat, el qual s’encarrega de verificar les famílies mitjançant contactes directes, intercanvi de telèfons i videotrucades, a més de col·laborar en el manteniment de les xarxes i la pàgina web. El segon és el programa d’apadrinament, en què cada padrí o padrina tria una família i inicia un contacte personal, sovint amb l’ajut de traductors. El tercer eix és el de les donacions, tot i que la plataforma no gestiona directament diners. Les famílies no poden obrir comptes corrents ni llançar campanyes de micromecenatge, de manera que persones de confiança fora de Gaza creen les campanyes i els transfereixen els fons.
“La nostra funció ara és molt important, però també ho serà quan s’obri un corredor humanitari i aquestes famílies puguin ser acollides en altres països” – Amaya Ferrer
Les dificultats són, però, molt grans: si s’utilitza efectiu, els comerciants arriben a cobrar comissions d’entre el 35% i el 50%, i els preus dels productes bàsics s’han disparat. Avui, un quilo de tomàquets pot costar 30 dòlars, la farina 12 i la llet infantil 100. A més, els desplaçaments interns també són un repte econòmic i logístic. El trasllat curt pot costar uns 1.000 dòlars i un de llarg fins a 2.000, als quals s’afegeix la despesa d’aixecar un campament: uns 500 dòlars per a un bany, 300 per a una cuina i fins a 1.000 per a una tenda de campanya. El terreny on s’aixequen les tendes, sovint privat, pot arribar als 1.000 dòlars mensuals per cada 100 metres quadrats. “La nostra funció ara és molt important, però també ho serà quan s’obri un corredor humanitari i aquestes famílies puguin ser acollides en altres països”, ha expressat Ferrer.
“Si Andorra tingués la densitat de Gaza, aquí viurien gairebé tres milions de persones. I si ens obliguessin a traslladar-nos tots a Ordino, per una sola carretera com la de la Massana, és el que ells viuen cada dia” – Amaya Ferrer
La plataforma manté contactes amb associacions, institucions i campanyes de solidaritat, i han remarcat la necessitat de preparar Andorra per acollir famílies refugiades en cas que s’obri un corredor humanitari. “Andorra és un país solidari, així ho ha demostrat sempre, sense importar raça ni origen”, ha afirmat Burgués, recordant que “amb Ucraïna es va actuar ràpid i aquestes famílies tenen el mateix dret a ser acollides”. Segons han explicat, durant la darrera trobada amb l’Executiu se’ls hi va informar que des del punt de vista sanitari i educatiu no hi hauria problemes, però sí en matèria d’habitatge. En aquest sentit, un propietari ja ha posat a disposició un pis buit per a una família de vuit membres. “No podem salvar tota Gaza, però sí algunes famílies que coneixem i que necessiten mesures urgents”, ha expressat Burgués.
En relació amb el recent anunci del Govern sobre el reconeixement de Palestina, Burgués considera que la prioritat immediata no és la diplomàcia, sinó aturar la situació actual a Gaza. “Tenir en compte els drets palestins és important, però per a nosaltres no és el que toca ara. Si jo fos Palestina, el que diria és que m’estan matant i que no puc esperar”, ha expressat, tot remarcant que “ara mateix el que toca és parar aquest genocidi”. Tot i reconèixer que 157 estats membres de l’ONU han reconegut Palestina, ha advertit que molts d’aquests països continuen venent armes a l’exèrcit israelià, motiu pel qual “l’obligació dels estats, també d’Andorra, és fer tot el possible per aturar aquesta situació, encara que els perpetradors no estiguin sota el seu control directe”, ha conclòs.
“L’obligació dels estats, també d’Andorra, és fer tot el possible per aturar aquesta situació, encara que els perpetradors no estiguin sota el seu control directe” – Maria Burgués
De cara als pròxims dies, Hope Palestina ha organitzat per a aquest dissabte un acte per la pau al Santuari de Meritxell proposat per mossèn Ramon, especialment dedicat als infants de Gaza. La trobada vol donar visibilitat a la seva situació i transmetre esperança, malgrat les xifres oficials que parlen de desenes de milers de morts i centenars de periodistes assassinats des de l’inici del conflicte. Cal destacar que mossèn Ramon també ha ofert el santuari i les colònies Aina per activitats dirigides a infants.
