- Ajuntaments i el Consell Comarcal han recordat els ciutadans assassinats al tram final de la Guerra
EL PERIÒDIC
RIALP
- El panell que explica la història del cementiri de Montardit. Foto: ACN / VERONICA RAPÀLINO
Les institucions del Pallars Sobirà van fer diumenge un homenatge als 19 veïns de la comarca afusellats el maig del 1938 a Escaló i Rialp, i enterrats en fosses comunes a Montardit. Fa un any els descendents de les víctimes van col·locar al cementiri una placa amb els noms, cognoms i edat de totes les persones enterrades a la fossa comuna. Aquest diumenge els ajuntaments i el Consell Comarcal del Pallars Sobirà s’hi van sumar a l’homenatge ciutadà amb un acte que va servit també per inaugurar un panell que explica l’origen del cementiri de Montardit i les circumstàncies dels assassinats. En aquests afusellaments van morir 15 homes i quatre dones.
Els veïns de Montardit van ser obligats a enterrar els afusellats al seu cementiri civil, que no havia estat consagrat. Aquest cementiri municipal va ser creat pel Comitè del municipi d’Enviny el 1936. De fet, el lloc no va ser considerat oficialment cementiri fins que un capellà el va consagrar als anys 70, i des de llavors s’hi han fet altres enterraments.
El president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Llàtzer Sibis, va destacar la necessitat de dignificar aquest espai, i per això s’hi va col·locar el panell explicatiu on es dóna a conèixer la història que hi va passar. L’any 1938 una setantena de civils pallaresos van ser afusellats per les tropes d’ocupació sense cap judici. La majoria van ser enterrats prop de la cuneta de l’actual carretera C-13. Els del cementiri de Montardit van ser els únics sepultats dins un recinte, sense creus, ni làpides, ni noms. En aquest cas però, els seus familiars els podien anar a recordar cada any, informa l’ACN.
‘Pedra de tartera’ / L’acte d’homenatge va comptar amb l’escriptora Maria Barbat que va recitar fragments de la seva novel·la Pedra de Tartera que parla de la història íntima d’una família pallaresa que també va ser víctima de la repressió franquista de 1938, en circumstàncies molt semblants a les dels veïns d’Escaló i Rialp. Aquest fragment s’ha escrit en el plafó que s’ha col·locat a l’entrada del cementiri de Montardit.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
