NÚRIA PRENAFETA
Coach i facilitadora del canvi personal i organitzacional

Periodic
Foto:

El nostre comportament no sempre és com el voldríem. Voldríem fer més exercici, menjar aliments més lleugers o ser més endreçats. A vegades ens reconeixem hàbits poc saludables, que poden tenir a veure amb com tractem el nostre cos i la nostra ment. En el nostre cervell hi ha un sistema de recompensa i plaer que necessita rebre la seva «dosi». Un problema és que només busca el plaer a curt termini: fumar una cigarreta, menjar pastisseria industrial o descansar mentre s’acumula la feina és una recompensa de molt curta durada. Així que els arguments racionals com que perjudica la nostra salut o la nostra autoestima no serveixen perquè actuen a nivell racional, no a nivell d’estructura profunda del comportament. I un altre problema és que la gestió i el manteniment dels hàbits és un procés totalment inconscient, que no podem canviar conscientment.

Racionalment, només podem influir un 20% en el control d’un hàbit, mentre que la ment inconscient és la responsable del 80% del funcionament automàtic dels nostres comportaments sistematizats. Això ha sigut demostrat en diversos estudis científics. Per això la nostra voluntat és tan feble per canviar, sobretot quan hi ha addiccions a aliments o a substàncies. Fins i tot quan hem deixat de fumar, hem deixat de menjar dolços o hem deixat de beure alcohol en excés, una part involuntària de nosaltres ens fa tornar als vells hàbits: una part profunda que va per lliure ens torna a fer desitjar sentir el plaer immediat, malgrat conèixer les conseqüències negatives a llarg termini que tenen alguns hàbits, i que poden portar de manera directa a malalties greus, al sobrepès, i als problemes emocionals associats: culpabilitat, frustració i manca d’autoestima. Hi ha una part de nosaltres inconscient, totalment automatizada, que sempre guanya la partida.

En aquest sentit, en el camí de l’èxit les recaigudes formen part del procés, en una mena de lluita interna d’uns hàbits antics que lluiten contra uns hàbits «invasors». És un aprenentatge i un procés en espiral: es fan alguns passos endavant, i alguns passos endarrere. El que cal és donar el temps perquè els hàbits es reorganitzin a mesura que els valors i creences profundes canvien o es mantenen, a fi que l’experiència real interna de cada persona satisfaci les peticions del control de l’hàbit.

La hipnoteràpia és un dels camins més eficaços per accedir a aquesta ment inconscient i poder permetre a qualsevol persona reorganitzar aquesta experiència interna. És un procés d’aprenentatge inconscient de gran valor. És l’oportunitat de connectar amb el propi interior a través de la hipnosi perquè es puguin reorganitzar patrons de comportament interiors, inaccessibles des de la raó. En aquest sentit, el client és qui fa el 80% de la feina. El hipnoterapeuta no fa canviar ningú, només guia en el procés, interpreta, comprèn i dóna opcions perquè cada persona trobi les eines necessàries per construir allò en què es vol convertir. Per dir-ho d’una manera entenedora, l’hipnoterapeuta, a través de la hipnosi i de les metàfores i eines utilitzades, dibuixa el marc, i dóna els pinzells i els colors davant el client, però aquest és qui decideix quin quadre pintar, o bé si no pintar-ne cap. Per això, al final, la feina i el mèrit del canvi sempre és del client.

I l’èxit definitiu no arriba en les primeres setmanes de canvi, ja que l’autosabotatge pot formar part del procés. Calen mesos de seguiment fins que l’antic hàbit ja no torna a treure el cap, i s’han abandonat definitivament aquells hàbits que no sabíem de quina manera s’havien tornat tan resistents.

Racionalment podem decidir canviar, però aquest canvi es fa efectiu quan inconscientment es fan les connexions necessàries perquè així sigui. No serveix de gaire tractar de canviar uns mals hàbits alimentaris a algú que creu que mai s’agradarà. Per un temps farà dieta, però acabarà tornant al desordre alimentari. Les creences són la base dels comportaments. Per tant, amb la hipnosi el que es pretén és contribuir a construir un sistema de creences positiu que permeti que nous comportaments i hàbits aflorin per preservar-les. 

Sòcia directora de NEXT Human Engineering.

www.next-he.com

nuria@next-he.com

Per a més informació consulti l’edició en paper.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu