Deu dies enrere es va proclamar a Sant Boi de Llobregat campió de la Copa Catalunya de kick-boxing. Hakim Amhandi (Nador, el Marroc, 1977) és l’última promesa de la prolífica escola que l’exlluitador Freddy Calero prepara al K-1. Compta els combats per victòries. De moment, és clar. I diu que està llest per saltar a l’arena professional.
–¿Des de quan practica el kick-boxing?
–Sóc bastant novato: fa tres anys que vaig començar amb el kick-boxing. Però sempre m’han agradat els esports de contacte. Abans vaig provar amb el full-contact.
–¿Recorda el seu primer combat?
–I tant. A Lleida, el 8 de novembre del 2009, contra un tal Saavedra, del Puro Impacto, un gimnàs de Barcelona. Vaig guanyar per punts.
–¿L’han noquejat alguna vegada?
–He guanyat els tres combats en què he participat fins ara. Així que no sé el que és un KO. I espero no arribar-ho a saber mai.
–El salt professional, ¿per a quan?
–Quan ho digui l’entrenador. Jo ho veig ben aviat.
–¿No li fa por trobar-se un paio més dur que vostè?
–En absolut.
–¿D’on li ve la fama d’esport més aviat bestiota que gasta el kick-boxing?
–Potser perquè no és esport olímpic. Però sobretot és culpa del desconeixement. Entre els esports de contacte, potser és el més complet perquè t’exigeix tant físicament com tècnicament. I res no val sense disciplina. Estic convençut que serà l’art marcial del futur.
–¿Quantes hores li dedica?
–Dues diàries, quatre dies a la setmana. S’ha de treballar, també.
–¿Soldado universal o Campeón de campeones?
–¡Sisplau! És que les pel.lícules de Van Damme no tenen res a veure amb el kick-boxing.
–¿Hi ha alguna clau mortal?
–Més que claus, hi ha cops: hook kick, high kick, middle kick… Segons el lloc on impactes, i com dónes el cop. Mortal potser no, però un high kick a la cara és KO segur.
–¿Li fa por, un KO?
–Possiblement li fa més por a la meva dona.
–¿Ja el deixa anar als combats?
–Ella també practica el kick-boxing, així que està tot controlat. ¡Fins i tot ens podem entrenar a casa!
–¿Quan tornarà al ring?
–Estem preparant una vetllada al juny. A Andorra. no s’ho perdin, perquè descobriran un esport molt noble, espectacular i que enganxa. De veritat.
