Search
Close this search box.
  • Ens convida a interioritzar sentiments de pau i reconciliació, tendresa i alegria, amor i solidaritat

ANTONI POL SOLÉ
Arquitecte

Periodic
Foto: EL PERIÒDIC

El Nadal és una festa entranyablement personal i alhora universal.

Ens convida a interioritzar sentiments de pau i reconciliació, tendresa i alegria, amor i solidaritat i al mateix temps a voler-los irradiar enfora, al nostre entorn, primer familiar, després social i fins, si poguéssim fer-ho, amb els millors desitjos, voldríem fer canviar el món.

Fer-lo romandre més entre nosaltres, almenys el seu esperit, és a dir aturar el temps o estirar-lo, si volem, tot i que sembla impossible, no ho és.

Com diria el poeta Marti i Pol o semblantment, el temps no l’atura l’esperança, l’aturen les paraules.

I com diu el refrany, «Cada terra fa sa guerra», es bo recordar les paraules dels nostres poetes, andorrans, d’Andorra o el seu entorn, què n’han dit del Nadal.

Sense pretendre fer una selecció de les millors cites, ni tampoc ser exhaustius i deixant de costat les cançons tradicionals o populars, us participo alguns fragments, per no perdre, tant aviat, el gust de Nadal.

«Nadal aquí a la muntanya, / sembla més Nadal que enlloc», Rossend Marsol i Clua, a Nadal muntanyenc, el 1965.

«El Nadal ha començat, / i el país recorre, / dels cimals fins al poblat, el celebra Andorra» d’Ambrós Caralt, a noves estrofes a El desembre congelat, el 1970.

«Avui dia que neix la nova vida, / mort l’adéu-siau» de Josefina Obiols i Obiols, a Nadal, el 1972.

«Més amor, menys amor propi / i a estimar-nos de valent» de Ramon Tamarit, a Per Nadal, el 1972.

«Quan s’apropa Nadal / sembla que l’home / podria ser / més bó» de Josep-Enric Dallerés, a 33 Poemes, el 1974.

«…llàstima de nit que no ets eterna …» d’Antoni Massoni i Pijuan, a Nadala, el 1977.

«Un altre Nadal de somnis, / d’esperances i passions, / esperant la gran diada / en el fons del cor servada / on viuen les il·lusions … / Catalunya Independent!» de Rossend Marsol i Clua, a La més sublim il·lusió, el 1980.

«Penso / i sento que el nou ésser / et crida / i pensa: / un Nadal, / un altre Nadal, / quants més així?» d’Héctor Lozano i Pinilla, a Amb tú per Nadal, el 1984.

«Senyor, d’incògnit, sense pressa, / cada moment al món veniu» de Manuel Pol i Casanovas, a Nadal al ras, el 1986.

«Com un profund abisme, oh mort, em crides» de Manuel Pal i Casanovas, a Altre Nadal, el 1987.

«…i, en el pessebre, / hi deixaré un petit / amagatall per l’ànima» de Manuel Pal i Casanovas, a Nadal, el 1987.

«Hi ha tantes coves / on Déu és nat!» de Manuel Pal i Casanovas, a Nadales, el 1990.

«Nadal de la vida / … / veniu de seguida i eixugueu tants plors» de Manuel Pal i Casanovas, a Nadala trista, el 1992.

«Torna el Nadal altra volta / perquè el Nadal és etern», de Rossend Marsol i Clua, a Nadala, el 1992.

«Si així et donessis tú! / Daria un fruit madur/la terra que trepitges» de Manuel Pal i Casanovas, a Infinita tendresa, el 1993.

«Nadal a fora, / Nadal a dins, / seguim alhora / tots dos camins» de Manuel Pal i Casanovas, a Dos Nadals, el 1994.

«Nadal ja s’albira / de tendresa sadollant, / mentre els homes fan sa vida» de Rossend Marsol i Clua, a La darrera Nadala d’un segle i d’un mil·lenni, el 1999.

«… obrim el cor i les mans / a la claror d’aquest dia» d’Imma Carrera i Grañó, a Nadal, el 2001.

«Aquesta nit, / nit de Nadal, / oh meravella!, / l’estel tot llum … / ha florit» de Montserrat Marfany i Canturri, a El Pessebre Popular, el 2009.

I finalment cal recordar l’Esteve Albert i Corp, l’autor del Pessebre Vivent d’Engordany. Acabats de fer 55 anys del seu llibre, Posobres d’Engordany. Val la pena rellegir el poema Endreça del Pessebre que diu en els seus primers versos:

“«Pels qui van cercant Déu, faig el Pessebre / -pels qui El cerquen amb ganes de trobar-lo-; / pels qui, nets de cor, voldrien ésser-ho / i estimen la flor blanca, la flor pura, / immensa que és la neu –que, amb ben minúsculs / pètals, cobreix tota la serralada-; / pels qui enyoren les fonts de l’alegria, / que són encara les de l’aigua fresca; / pels qui glateixen per l’amor de l’aire / tranquil dels cims i de les valls recloses; …»

Per a més informació consulti l’edició en paper.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu