Qualsevol persona que hagi entrat en contacte amb la llengua anglesa s’haurà enfrontat, en més d’una ocasió, amb els phrasal verbs. Es tracta de verbs que, quan entren en contacte amb un adverbi o una preposició, canvien completament el significat però mantenint una semblança simbòlica amb l’original. Dit d’un altra manera. La unió d’aquestes dues unitats semàntiques deriva cap a un terme completament nou el significat del qual no es pot preveure escoltant les dues paraules per separat.
Provinents del llenguatge col·loquial, acostumen a ser un maldecap pels estudiants però, mirats de prop, demostren la flexibilitat de la llengua anglesa alhora de construir paraules i per tant, vocabulari. Aixì, el nom escollit pels músics que tocaven dimecres al Castell de Castellciutat, Lookingback, prové del phrasal verb , look back, que en separar els dos termes es tradueix com a mirar enrera però que un cop ja ha ascendit a la categoria de phrasal verb es tradueix com a revisar esdeveniments passats. En el cas que ens ocupava divendres, la música del barroc.
Sota l’atenta mirada dels alumnes de la Universitat de Lleida, podríem dir que dimecres vam assistir a una classe de creació de phrasal verbs musicals.
Per una banda, un conjunt orquestral, que exercia com a verb, ja que era l’encarregat de donar forma a les conegudes composicions de Geminiani, Bach, Purcell o Vivaldi, i per l’altra, el solista Andreas Prittwitz, que tot canviant a cada peça els diferents instruments musicals amb els que acompanyaria els Lookingback exerciria d’adverbi o de preposició. Tal i com el músic va recordar poc desprès d’interpretar ‘la notte’ de Vivaldi, «vuestros amigos se sorprenderan cuando les digais que habies escuchado a Vivaldi, tocado con un saxofón». I és en aquest punt on es veia la voluntat més trencadora de la proposta. Certament no es tracta d’un camí que no hagi estat transitat.
Cal recordar exemples com ara el de Jacques Loussier, el qual interpreta música de Bach o de Satie, amb acompanyament de una bateria i amb una intenció molt més marcada envers la creació de nous camins musicals, fins i tot noves gramàtiques. Sí que cal però, escoltar l’efecte que va causar la música dels Lookingback en el públic que omplia la sala, tot premiant als músics amb una gran ovació. L’experiment musical, tal i com el va definir Prittwitz, potser va permetre a més d’un descobrir que la música antiga no és, ni de bon tros, tan avorrida com crida la brama. De fet, els estudiants d’angles, també acaben descobrint que els phrasal verbs –tot i que sovint el seu paper pot semblar insignificant dins de la gramàtica, ja que cal buscar el seu origen en el parlar del carrer– no son tan complicats i fins i tot poden ser molt útils, quan hom comença a saber-los diferenciar.
