- Blasi, que va intentar modificar el problema de les subvencions, al seu antic despatx de la secretaría d’Esports Foto: TONY LARA
Els equips que juguen en les lligues estrangeres tenen cada any per aquestes dates el mateix problema i no ha aparescut, fins a dia d’avui, un Govern que l’hagi solucionat. VPC, BP, River i Club Vòlei Andorra són els principals perjudicats quan arriba l’hora de fer la inscripció en les seves lligues; d’una banda per culpa de les dotzenes parts i de ‘altra per l’absència d’uns barems a través dels quals puguin saber quants diners rebran si baixen o si pugen de categoria.
Per experència d’any rere any des del 2004 que visc a Andorra les subvencions que distribueix el Govern a les entitats esportives són anyals, es compten del setembre a l’agost i són abonades en dotzenes parts com si es tractés d’un salari mensual. Vet aquí el problema, que al juny o juliol com molt tard aquests equips han de pagar inscripcions i avals bancaris i amb això no només estan jugant amb el seu pressupost, sinó que si han pujat de categoria han de fer números per tancar el pressupost del següent curs sense saber quina serà l’aportació de l’Executiu.
Fa tres anys el VPC, amb una economia enfonsada en la misèria per la falta de patrocinadors, va mantenir la categoria en la Superlliga 2 però veia que no li quadraven els números i va baixar dues categories. Al 2009 i el 2010 ha estat campió de la Primera Nacional i de la Lliga FEV, però ara que li pertoca jugar de nou en la Superlliga 2 no ha pogut quadrar el pressupost perquè hi ha un relleu al Govern. Ha reclamat una reunió amb algun interlocutor d’Esports de l’Executiu però el mateix problema hauria tingut si hagués algú al capdavant. S’ha inscrit amb un risc enorme –demanant un retard en el pagament perque està a zero i ha d’esperar al juliol per rebre la dotzena part–, ja que necessita 20.000 euros de més per sobreviure en aquesta categoria. Està en la situació de fa dos anys quan a la pista s’ha guanyat ser on ha de ser i si al final veu que no és factible jugar en la Superlliga 2 per normativa haurà de començar des de l’última categoria catalana.
En el cas del Cevalls el problema no és de tanta gravetat perquè manté la categoria però l’hoquei no mou tants diners com el futbol sala i el BP, que també ha mantingut la categoria –a Plata– reclama, i amb raó, que li avancin els 50.000 euros de l’ajut de Govern fins a l’agost. Perquè els necessita ara per fer la inscripció i fitxar, no el mes que ve que ja s’ha venut tot el peix.
Si continuem el VPC pot tenir el mateix problema que l’equip de vòlei si finalment juga a la Tercera Federal, que és on li pertoca. Necessitaria demanar a Govern un augment de sou que se suposa que li donaran, però com no hi han barems no sap de quant es tracta i també s’ha de fitxar d’acord amb la categoria a la qual jugui. Com és obvi a Tercera Federal es gasta més que a Honor…
I per acabar tenim el cas del River de bàsquet, l’esport més car i mediàtic; el que més afició aplega al poliesportiu quan hi ha partit. És cert que no s’ha guanyat l’ascens a la pista, però sí el dret si hi han renúncies a LEB Or. És una oportunitat de donar un pas més per apropar-se a l’època daurada a l’ACB que tant va fer vendre el nom d’Andorra als anys 90 al país veí del sud, de carrer el que més ens visita –i el que més euros ens deixa– però això passa perquè el club que presideix Gorka Aixàs rebi un ajut extra d’uns 250.000 euros (més rendible que per exemple un Tour, ja que són nou mesos de publicitat contra un o dos dies).
Total, que estem tenint un estiu mogut amb aquests temes. I ja cansa. Estaria bé que el nou Govern de Toni Martí fiqués mà en tot això i aconseguís el que Manel Blasi va intentar sense èxit: una normativa diferent en les subvencions per als clubs que juguen fora canviant passant els cicles anyals –enlloc del setembre que sigui el juny–, cobrant tot íntegre el primer dia sense dotzenes parts pel mig i amb uns barems segons ascensos i descensos que permetin calcular pressupostos amb antel·lació. Que ja toca!
Per a més informació consulti l’edició en paper.
