SALVÀ
- Iris Orriols, després de l’entrevista amb aquest rotatiu. Foto: TONY LARA
Iris Orriols té 22 anys i actualment compagina la feina d’administrativa amb els estudis. A més, té temps per a altres activitats, com ara el teatre. Precisament, la seva vinculació amb el grup Carbassó l’ha convertit en tresorera, ara que els joves s’han constituït formalment com a companyia.
–¿Perquè Carbassó es va voler independitzar de La companyia És Grata?
–Era una manera de créixer i evolucionar. Sempre depeníem de la bona voluntat dels grans per fer els espectacles. Estàvem limitats i tancats. Però s’ha de dir que va ser una decisió consensuada, ells ens van animar a fer el pas. Simplement vam pensar: “És el moment de fer-nos teatralment grans”.
–Ara són els responsables. ¿Com ho duen ?
–Primer estàvem una mica atemorits, però són coses que s’han de fer amb organització i tranquil.litat. Si s’aconsegueixen fer així, no hi ha problemes. Ens vam reunir amb la consellera de Cultura laurediana, que ens va detallar quins passos havíem de seguir. Ja hem constituït una junta i estem esperant que el Govern acabi de confirmar els papers.
–¿D’on treu els recursos econò- mics, el grup Carbassó?
–Bàsicament funcionem per subvencions. Primer fem previsions del que necessitarem i desprès les demanem. A continuació hem de quadrar números, perquè ens hem de quedar a zero als comptes. Per exemple, a Criatures hem aconseguit l’objectiu, però hem optimitzat recursos. Hem utilitzat vestuari de casa nostra i el boca-orella per fer publicitat i també hem posat informació a les xarxes socials.
–¿Com organitzen el dia a dia?
–És difícil, perquè som 13 components que treballem, estudiem i tenim altres activitats a part del teatre. Quan hem de fer una obra, ens reunim i fem un pla d’horaris. Som conscients que s’han de fer sacrificis, però encara que sortim a les dues de la matinada, ens agrada.
–¿Quins projectes els agradaria emprendre?
–L’any passat vam intentar fer una actuació a la Fira de Tàrrega, però no va sortir; ara intentem arribar a un grup amateur de Catalunya per poder fer intercanvis. El problema és que tot va a base de diners.
— ¿Per cert, com va començar al món del teatre?
–Quan tenia cinc anys vaig fer els Pastorets de Sant Julià, una mica com tothom. A poc a poc vaig anar fent diversos cursets i tallers. Realment, crec que vaig néixer amb els gens del teatre dins la sang. Al meu cap hi ha la idea de marxar a estudiar i perfeccionar la tècnica. Estic enamorada del món del teatre.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
