El missatge s’ha fet universal: Crear llocs de treball. Desig acceptat per tots, però que ningú s’atreveix a aplicar la medicina. ¿Com fer-ho? Aquesta és la resposta que necessitem tots. Sense inversió és difícil el desenvolupament. Amb atur el perill de la recessió, una altra, i ja van unes quantes, resulta evident. Sense negociació col·lectiva entre capital i treballadors el camí resulta cada vegada més difícil. Si només ens dediquem a sanejar el dèficit i no desenvolupem projectes tot queda parat.
Necessitem un gran pacte col·lectiu que ajudi a la part treballadora més afectada, la que no té feina. Una negociació col·lectiva que protegeixi els drets dels treballadors i l’eficàcia empresarial. Amb aquestes perspectives la possible reforma de negociació col·lectiva hauria de contemplar la flexibilització dels convenis. Aquesta pot ser una arma doble. ¿Canviem salaris per llocs de treball? ¿Ampliem o reduïm les hores de feina a les empreses i en els sectors? ¿Qui guanya i qui perd? Moltes preguntes que requereixen un estudi a fons de la qüestió.
Fa temps que sentim parlar de negociacions o de projectes que millorin la situació actual. Els analistes valoren amb escepticisme moltes de les iniciatives que han demostrat el seu fracàs. Els ideòlegs de les diferents patronals consideren insuficient les mesures a la baixa i demanen més. Els sindicats, o en tot cas, els representants laborals entenen com un desordre afegit la legislació actual que no defensa els valors que haurien de ser intocables. Amb uns posicionaments tan diferents es difícil trobar un camí acceptat per tots.
Les postures en molts casos són inamovibles i això malbarata encara més la situació. Tota tolerància acordada per part dels fanàtics de cada sector mou immediatament a pensar que la seva causa és l’única justa i per tant mereix simpatia. La realitat, però, és que tots estem descontents. El missatge no arriba perquè està buit i el desig de resoldre el problema es dilueix en el camp de les responsabilitats inassumides.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
