- Forné, Pujal i Pintat, en una reunió de Coalició Reformista. Foto: EL PERIÒDIC
A la transcorreguda Viquipèdia diu sobre la Taifa que vé del vocable àrab Tá ‘ifa, que vol dir destacament. Foren petits nuclis politicomilitars (fins a 39) amb què es va esberlar el califat de Còrdova després del destronament d’Hixam III de la dinastia dels omeies al 1031. Les taifes van aparèixer com a conseqüència de la fitna o guerra civil que es va desencadenar pel tron entre els partidaris de l’últim califa legítim, Hixam III, i els successors del seu primer ministre Ohadjib Almansor. En el rerefons també hi havia problemes amb l’angoixant pressió fiscal necessària per tal de finançar el cost dels esforços bèl.lics. La divisió es va reproduir en diverses ocasions, i es van crear més taifes. També se succeïren diferents invasions des del nord de l’Àfrica, com ara la dels almoràvits (1090-1102), els almohades (1145-1146) i els benimerins (1224).
¿Per què expliquem el que van ser els regnes de taifes? Doncs per una qüestió tan senzilla que –òbviament salvant l’aspecte militar– veiem una gran semblança en tot el que està succeint a l’interior del Partit Liberal. I és que el procés que havia de portar a la construcció del Partit Reformista (PRA), lluny d’unir als diferents sectors del PLA, sembla que va pel camí de la trencadissa total. En aquest sentit, el debat intern sobre si cal dissoldre la formació liberal per integrar-se, ha suscitat el naixement de diferents regnes de taifes entre partits.
El primer dels regnes és el d’Andorra la Vella. El comitè de la capital s’ha mantingut ferm des d’un inici com a gran defensor de la marca PLA i del manteniment de l’status quo. La seva opció és que el partit es mantingui tal com està i quan s’apropin les conteses electorals plantejar-se l’opció de pactes territorials amb altres partits. Si bé l’executiva nacional del PLA va demanar a cada comitè que presentés dos noms per formar part de la futura executiva del PRA, des de la capital no estan per la labor, és a dir, en coherència amb el seu posicionament, no presentaran cap nom. L’altra regne el conformen els comitès de la Massa, Ordino, així com Unió Laurediana. Si bé cadascú té uns motius ben diferents, la seva opció consistiria en mantenir la situació actual amb la simple unió de partits en forma de plataforma i, per tant, no creurien en el PRA. El tercer regne prové de Canillo (amb força matisos), Encamp i Escaldes-Engordany, els més ferms defensors de la desaparició del PLA i de l’aposta pel PRA.
Davant d’aquest situació, l’escenari més previsible no és altre que el xoc de tendències. ¿Qui serà capaç de frenar les tres locomotores? ¡Atenció! Els teòrics de la qüestió indiquen que en cas que hi haguessin eleccions anticipades, només l’excap de Govern Marc Forné seria capaç de conduir aquest ferrocarril desbocat. En cas que no hi hagi comicis, molt probablement el Partit Liberal li tocarà viure tres anys de travessia pel desert.
