«Ara aquell món se n’ha anat / Ja no m’heu de menester / El temps dels rais ha passat / I jo en sóc el tram darrer». Els versos de Marcel Fité, musicats pel grup Darrer Tram, recorden que el temps dels raiers es va acabar als anys 30 del segle XX, amb la construcció d’embassaments que feia impossible el descens pel riu. Coll de Nargó és l’única població de la riba del Segre que un dia a l’any recorda l’ofici de transportar els troncs pel riu, una activitat de la qual en vivien moltes famílies del poble.
La Baixada dels Raiers de Coll de Nargó va celebrar dissabte la seva 27a edició, organitzada per l’Associació de Raiers de Nargó, presidida per Àlex Ferré Marot.
La jornada va començar amb l’enraiada a la Palanca d’Organyà, sota el Pont de Fígols. Al migdia, els rais van iniciar la baixada pel riu fins als Clops de Fígols. Després es va oferir un vermut popular i es va celebrar un dinar a la plaça de l’Ajuntament de Coll de Nargó. A la tarda es va projectar el documental Madera Mojada, a l’església de Sant Climent, i es va fer la tradicional ofrena a la font de la Dona del Raier, en honor a totes les dones que cuidaven la casa i la família en absència dels raiers. Com deia en Ton Marot, fill de raier, «eren les dones les que patien i s’havien de fer càrrec de totes les feines de casa, del camp i dels fills mentre els homes eren fora».
Des de l’entitat s’explica que aquesta tradicional celebració de «la Baixada dels Rais és una festa que recorda a les noves generacions d’on venim, qui eren els nostres padrins, com treballaven la fusta i com era de dura la seva professió. No es tracta només de baixar pel riu, dies abans cal preparar els trams i anar a buscar les redortes, per tal que el dia de la Baixada només calgui enraiar».
