He volgut deixar passar uns dies per comentar una notícia que, en el camp de la comunicació, ha portat molta cua. Em refereixo a la indemnització que, segons sentència de la Batllia, RTVASA haurà de pagar al que va ser director de la televisió pública en el darrer Govern liberal. En els actuals moments aquest pagament pot fer trontollar els ciments econòmics més profunds de la nostra telelvisió i provocar un clima d’insatisfacció en el personal que hi treballa, uns per tant i altres per tant poc. Però segueixo pensant que el veritable problema no és aquest, per més que algunes parts interessades no sàpiguen fer altra cosa que parlar del mal negoci –econòmicament parlant– que comporta la nostra televisió pública i que s’arrossega des de fa molts anys.
ATV ha estat una joguina en mans del Govern de torn, en el que només s’ha buscat projeccions personals. Amb una mentalitat com aquesta l’ens estava predestinat al desastre, malgrat que en els últims anys s’ha volgut ordenar i racionalitzar el seu organigrama. Els errors que s’han produït tenen uns responsables i és a ells a qui s’han de dirigir les crítiques. No podem fer un judici general d’unes accions molt concretes i particulars. Observo que només promouen el debat persones i sectors molt interessats en que la televisió pública desaparegui o quedi de tal forma marginada que no serveixi per a res.
M’agradaria comprovar propostes concretes de futur, perquè si fins el poble més petit té uns estudis televisius al servei dels ciutadans, un Estat ha de saber crear i mantenir una televisió que, encara que minsa en recursos, pugui fer i donar una imatge nacional del país. És això el que importa i a través d’aquest premissa s’han de buscar les solucions econòmiques que permetin el seu manteniment,per un costat i que no sigui una competència deslleial amb altres mitjans, en el camp publicitari, per un altre. Dins d’aquest context estic disposat a donar la meva opinió i a treballar en el tema. En la desqualificació per la desqualificació, no.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
