El record de la Diada a Prada em continua motivant amb temes per meditar. La ciutadania també la formen els artistes que s’integren en la població i fa que millori. L’artista nuovo del Renaixement va fer possible la fusió de la burgesia amb l’aristocràcia del poder absolut. Els nous artistes formen part del moviment que fa realitat crear ciutats amb personalitat pròpia.

Es veu a tot el món, però especialment a Itàlia. No es concep un Estat vaticà sense Bernini i sobretot Miquel Àngel, com uns museus en tots els carrers de Roma deguts a tot un exèrcit d’artistes capitanejats per Caravaggio. A casa nostra, l’artista crea el llegat romànic, malgrat que no sempre surti del poble, sinó que arribi d’altres contrades. Totes les grans figures de cada país ho són, en funció de la seva contribució a la seva pròpia prosperitat.

Al llarg de la història hem tingut molts herois i si no ha estat així, fins i tot els hem fabricat. Però l’actual societat de consum capgira molts d’aquests sentiments i ja no trobem les grans personalitats d’abans o, en tot cas, són diferents. La Roja, per exemple, és el símbol mundial dels nostres veïns del sud.

Pot ser que en un temps o una època els artistes a Florència fossin capaços de pintar Giovannas Tornaldoni. El que és cert és que aquesta figura ha passat a formar part de la iconografia de la figura de la dona que després evolucionaria, sempre a través dels artistes en mil figures diferents fins a arribar a les estrelles del cinema. Amb la seva personalitat, l’artista crea nous models de persona i nous corrents de cultura. La ciutadania viu molt més intensament dels artistes que no pas dels polítics. La mostra és que omple i paga per escoltar un cantautor famós i en canvi cobra per anar a un míting per fer coixí i omplir els escenaris que els artistes aconsegueixen omplir molt fàcilment. La ciutadania sobretot és cultura.

Periodista. jarosell@andorra.elperiodico.com