PERIODISTA
Sóc dels que sempre he defensat, molt abans que es parlés dels projectes olímpics, de la celebració dels Jocs d’Hivern al Pirineu amb la capitalitat d’Andorra com a centre dinamitzador. És reconegut que tinc pocs seguidors en aquest aspecte i en el seu moment un grapat de crítics ferotges a la proposta. Tant s’hi val. Més tard o més d’hora, aquest serà un fet, malgrat que tinguem que esperar molts anys, tants com faci falta per canviar no poques mentalitats.
Ara el tema es torna a plantejar. El motiu es la visita de Xavier Trias i l’oferiment de l’alcalde de Barcelona que en la candidatura de la Ciutat Comtal pogués figurar el Principat, però només en el sector hoteler i no amb proves olímpiques. Aquest oferiment em recorda els brindis al sol que polítics agraïts tributen als benefactors per quedar bé. És el cas que ara ens ocupa. No està massa clar que el projecte tiri endavant amb l’actual ajuntament i tampoc és fàcil aconseguir la nominació final en els actuals moments. Però quedi constància de què el municipi barceloní té molt present la nostra hoteleria i no tants les meravelloses instal·lacions de neu que gaudim al Principat.
Un detall encara m’ha fet més gràcia. Les declaracions d’Enric Truñó –responsable tècnic del projecte– en el que qüestiona la participació andorrana només en el tema hoteler i descarta per complert la resta. Cal recordar que el responsable del projecte Andorra de Jocs Olímpics va ser precisament ell i en aquells moments, no tan sols defensava el projecte Andorra, sinó que es feia responsable. Es curiós comprovar com pot canviar el sentiment i l’opinió de les persones una vegada la feina feta ha estat cobrada i es treballa en altres batalletes.
Sincerament tant me fa el que puguem, o no, aportar ara mateix. Arribat el cas, és més que probable que a la vista de les circumstàncies del moment el que ara es diu fos molt diferent al que es pugui presentar a l’hora de la veritat.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
