PERIODISTA
jarosell@elperiodicdandorra.ad
La majoria de nosaltres, un any més, en aquest Nadal hem estat fidels a la tradició. Després de dos jornades intenses i extenses gastronòmicament, avui hem complert amb el costum de menjar canelons. Sant Esteve és el dia indicat. Aquest plat instaurat al llarg dels temps, conserva la seva simbologia, malgrat que la majoria hem oblidat la mateixa. Aquest plat es fa en aquesta jornada, per tal d’aprofitar tot el que ha sobrat en els dies anteriors en els diferents àpats que s’han desenvolupat sense un plaç de temps mínimament neceasari entre un i altre. Seguim el costum, però no el que és la pròpia essència. Les àvies sabien aprofitar-ho tot. Nosaltres ara, si no tenim a les mestresses de sempre, els anem a comprar als establiments de menjar preparat. Poden ser fins i tot més nutritius –la qualitat alimentària en alguns casos i famílies ha millorat– però de ben segur no tenen el mateix sabor. Aquest no ve del paladar, sinó de la consciència de què simbolitzen els canelons. Que res desapareix i tot es transforma.
¿Quina mena de canelons sabem fer avui dia? La nostra civilització ha transformat la veritable essència de les coses. Ara aquests plats poden ser des de vegetarians, fins a no saber si són de carn o peix. El pollastre de corral no es troba o has de tenir amics que te’l facin arribar, qui sap de quina contrada. Les verdures han sortit del congelador i el brou per bullir el tenim empaquetat a les estanteries dels supermercats. Res es destrueix, però tot es transforma. L’incògnita està en saber si és per millor o pitjor. L’estalvi del saber aprofitar passa a ser la necessitat de gastar. El principi de subsidiarietat alimentària, ja no passa per menjar la qualitat feta per nosaltres mateixos, sinó de consumir allò que ens arriba prefabricat, premastegat i fins i tot precuinat. No sé si estem millor o pitjor que abans. Però penso que l’àvia feia uns canelons amb un sabor que ara no trobo. L’autenticitat es una virtut acalòrica i el cafè està descafeïnat. Els canelons són una forma de vida que ara vivim folclòricament, però que ha perdut contingut. Com la majoria de coses que passen.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
