Els serveis que els Bombers de la Generalitat efectuen al medi natural s’han gairebé duplicat en set anys i han passat dels poc més de 800 que hi va haver l’any 2011 fins als 1.406 que hi ha hagut aquest any, a data 15 de desembre. Una xifra que, de fet, no ha parat de créixer, ja que suposa un 3,6% més de la registrada ara fa 12 mesos i un 18,4% superior a la del 2015.
Aquest increment s’explica per l’augment de persones que practiquen diferents tipus d’activitats a la natura que, segons ha dit el cap de la unitat dels GRAE dels Bombers, Guillem Amorós, són al voltant d’un milió de catalans; és a dir, un 13% de la població catalans. Amorós, a més a més, adverteix que en alguns casos aquests aficionats «no tenen la preparació ni la formació adequada» per dur a terme les activitats que es proposen.
El balanç s’ha donat a conèixer en el marc d’una jornada de rescats en allaus desenvolupada a l’estació d’esquí de La Molina. Desenes d’efectius dels GRAE han practicat a l’estació cerdana l’operatiu que cal posar en marxa en cas d’haver de dur a terme un rescat en allaus. Alhora, el personal del complex d’esquí han pogut comprovar el funcionament dels Detectors de Víctimes d’Allaus (DVA), uns dispositius d’emergència que, en cas que un excursionista el dugui a sobre, avisa de la seva posició exacta mitjançant l’emissió d’un senyal de ràdio i facilita la seva localització en cas que hagi quedat sepultat per la neu. També han fet el mateix amb el RECCO i, finalment, han repassat el procediment de palejat que s’empra quan és necessari fer una maniobra de desenterrament.
La hipotèrmia i, sobretot al l’Alt Pirineu, les lesions traumàtiques, són els principals riscos associats a les allaus. Per aquest motiu, el cap del grup d’emergències mèdiques dels Bombers, Miquel Vidal, ha destacat la importància d’aquest tipus de pràctiques que permeten «iniciar maniobres de Suport Vital Avançat (SVA) per intentar garantir la supervivència de la persona atrapada». En aquest sentit,