El bel.licisme més exagerat és el que ara es produeix per motius religiosos. La governabilitat passa pels moviments integristes de totes les religions. No tenen fronteres especÍfiques, sinó que la seva extensió és indeterminada. Deia fa pocs dies que hem deixat de banda els déus i estem adorant els ídols. No crec que sigui gaire bo perquè la intransigència sempre condueix a la tirania.

Sóc una persona que en molts moments de la seva vida ha tingut temor de Déu. El que jo temia, però, no era Déu, sinó la ràbia que sentien els que creien massa en Ell, cap a la gent com jo. Si Déu és amor, pot semblar un contrasentit el que estic dient, però no crec que sigui així. L’estupidesa de la gent excessivament freda, amb una intel.ligència que mai es podria comparar a la de Déu amb el que tant amor diuen que li professen, s’hauria de bolcar en crear una ciutadania universal, en què la societat lliure sigui la que mani.

La Revolució Francesa va posar fi al poder religiós i va instaurar el laic. Però tal com estudiava Toynbee, la història té cicles i molts cor- rents actuals són una suplantació de la societat civil i política cap a la religió, la que sigui, la d’una i altra banda. Aquest integrisme està originant molta por cap a l’Estat. L’integrisme va en aquesta direcció. La conquesta de l’Estat per la religió és un fenomen que pot trastocar l’actual ordenament mundial.

Preocupa comprovar que moltes víctimes de la religió són o bé els marginats o bé aquelles persones que amb un altruisme missioner –civil i no religiós– sofreixen i pateixen la pressió i la violència dels que es diuen pacífics i fan de la guerra, en nom de Déu –el que sigui– la seva bandera. Els ministres de la fe no són necessàriament els administradors més eficaços, malgrat comptar amb la legitimitat que els proporciona la seva condició de guia espiritual. La seva gestió acostuma a ser en molts casos despòtica.

Periodista. jarosell@andorra.elperiodico.com