No sóc persona a qui li agradi anar al cementeri. Els morts m’estimo més recordar-los, que no pas visitar el lloc on es troben les seves restes i per això sóc un ferm partidari de la incineració o de la cessió del cos amb finalitats científiques. Vull fer viure als qui estimo i ja no tinc al meu costat amb el meu record dins de mi mateix. Sobretot a tots aquells que van morir com van viure, exemplificant als que vaig tenir la sort de conèixer-los. Diuen que els cementiris són llocs de pau. Potser sí la resta de l’any, però no pas aquests dies. La frase del poeta: «Que sols es queden els morts», només es pot vèncer pensant amb ells sempre, perquè així viuen dins nostre. En l’hora dels adéus m’agrada recordar els versos de Machado: «Definitivamente duerme un sueño tranquilo i verdadero». Aquest és per a mi el millor dels homenatges, deixa’ls dormir a ells i viure nosaltres amb ells en el seu record.
El lector pot pensar que amb aquesta idees no estic d’acord amb les festes de Tots Sants i de les Ànimes. No és així. Ells representen la cultura que sobre la mort tenim nosaltres, que no és la mateixa que en altres llocs. L’exemple de Halloween en relació als nostres costums és un exemple. Tampoc estic en contra de la nit de Halloween, encara que em quedi molt lluny. Vivim un món global i tot s’ajunta, malgrat que sempre ens quedem amb la superficialitat, que no pas amb la profunditat de les veritables essències d’aquestes jornades. Hem canviat la religiositat per màrqueting i les emocions per l’espectacle.
¿I la tradició? Deia el filosof que no és altra cosa que una càmera fosca ampliada. Potser sí, perquè el rerefons és fosc al confondre el sentit de la mort amb el de la por provocada de forma artificial i teatral. Avui recordo als meus i als altres, sobretot als que estan morts, estan sols perquè ningú els té present. Penso en els milers de persones que van tenir una mort molt més important que la seva pròpia vida. Ells són els que necessiten el millor homenatge. També medito sobre Tots Sants, els que reconeixem i sobretot els que no, perquè amb això del santoral sí que podrien existir diversitat de criteris. En el que tots estem d’acord és en la gastronomia de la festa: castanyes, panellets i moniatos entre nosaltres i altres especificitats en altres llocs. Desenganyem-nos, tot el que no és tradició, és plagi.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
